El poema s'ha fet estel

             1. Explica el contingut d'aquest poema. 2. Comenta el títol. 3. Què pot tenir a veure un poema amb un estel? 4. Què és un poema per a l'autor? 5. I per a tu?

     

               El poema s'ha fet estel...

El poema s’ha fet estel, ^*

lliure d’arrels viu amb el vent.

A les venes hi du

sang de llibertat.

Però qui és el poema?

De vegades és l’únic que hi ha,

i sovint el que queda...

Darrere de cada poema

hi ha un somriure

una llàgrima, el gran batec,

un cor que ho abraça tot.

El poema és barca i cançó,

eco i silenci, vida i mort...

onatge

Paraules del vent de Joana Raspall

                                  

                                  

Paraules del vent

(Joana Raspall)

El vent em diu coses

que jo no les sé explicar;

coses dolces i boniques

que fan de bon escoltar:

com si cantessin els àngels

amb arpes i violins;

com si les flors hi vessessin

el nèctar que duen dins;

com si em gronxessin les ones

sobre un mar meravellós

dins d'una barca de somni

on fóssim nosaltres dos...

...perquè sé que tu hi vindries,

al mar de l'encantament,

a escoltar bruixeries

de les paraules al vent.

Feina per avui 23 de setembre de 2010

                      1. Començam la tardor. Explica tot el que sàpigues sobre aquesta estació i cerca i penja un poema que en parli.

                      2. Comenta el poema Paraules del vent. Quin és el tema? De què parla? Penja'l al teu blog amb el comentari i una imatge adient.

Feina per avui 21 de setembre de 2010

            1. Saluda, a la teva manera, la poetessa Carolina Ibac.

            2. Llegeix el poema, explica el que conta i escriu-ne un títol. Finalment, entre tots, triarem el que més ens agradi.

            3. Segueix decorant el teu blog, pensa que tant el contingut, com la forma, són importants.

Posa títol. Aquí tenim el primer poema de na Carolina Ibac!

JA HA ARRIBAT LA TARDOR I...
 NOSALTRES TAMBÉ

La pluja cau.
El vent és suau.
L’estrella se’n diu sol.
El cel és el seu bressol.

Ensumem una nova tardor.
Nous marcs i nous petons.
Les aventures estiuenques,
ara només seran records.

Fora la finestra, cau la pluja.
Mentre, es pentinen les bruixes.
Els arbres estan vestits de fulles.
Els espera una estació dura.

Però mai no s’aturaran.
Passaran anys i panys.
I alts, forts i ferms
seran temps estès.
Present fet.

Amb una llum pròpia,
es convertiran en estrella
i per fi, seran ànimes eternes.
Carolina Ibac

Projecte en marxa: Els pecupins titulen

Són paraules de na Carolina Ibac:

Comencem el curs 2010-2011 amb una nova aventura, salpant a la mar turquesa, saltant de poema en poema, de vegades nedant a contracorrent, d’altres sota la tempesta, tan se val… perquè tots arribarem a bon port. Ítaca ens espera, però recordeu: no hi ha pressa. Gaudirem cada una de les aventures sense deixar cap engruna, assaborint-les sense mesura.

Enguany les normes han canviat i trobareu un munt de sorpreses:

Cada setmana rebreu un poema sense títol a través d’aquest bloc i en aquest mateix apartat. Esperaré impacient els vostres batecs i el bateig del poema, és a dir, un títol que haureu triat vosaltres. Per poder trobar un títol adient, haureu d’esbrinar el tema sobre el que versa el poema.

Benvinguts al nostre somni!

Inici de la veu dels pecupins

              
                  Benvolguts pecupins,

         Encetam un nou curs i de la millor manera possible: Creant el vostre propi blog i el blog grupal.

        Aquest serà el blog conjunt de la classe. Serà el lloc on quedaran recollides totes les activitats que facem, referent als vostres blogs personals, i tot el que vagi sorgint! Què trobau?

       També anirem penjant els poemes que ens vagi elaborant na Carolina Ibac! Esper que seguim amb la mateixa il·lusió fins a final de curs! Esper els vostres comentaris! Atenció: A la llista d'enllaços hi haurà la relació de blogs personals de la classe!!