El Nadal ja és aquí.

               1. Explica el que significa per a tu el Nadal (fet religiós, familiar, de consum...). Justifica la teva resposta.
               2. Explica quin seria el viatge de la teva vida.

               3. Cerca un poema que parli sobre el Nadal i el comentes.

               4. Quina és la cançó més representativa del Nadal per a tu? Escriu-la i explica-la.

Ai, quin fred que fa!, poesia de Josep Carner

Ai, quin fred que fa!

(Josep Carner)

Ai, quin fred que fa!
tinc les cames enrampades
tinc les mans encarcarades,
tinc el nas fet un glaç...
Si això dura no sé pas...

Ai quin fred que fa!
Jo no el puc pas aguantar.
... 

La il·lustració és de Paolo Domeniconi.

             1. Comenta el poema i demostra tot el que has après durant aquest primer trimestre.  Què t'agrada més el fred o el calor? Justifica la teva resposta. 

              2. Explica la imatge que va unida al poema.

              3. Cerca informació sobre Josep Carner i explica-la al teu blog.

Posa títol

Ulls de la mar dolça.
Llàgrimes del vent.
Somriure de la sorra.
Cabells dels estels.

Cossos del tronc.
Braços de les espines.
Cors de les flors.
Mans de les espigues.

Carícies del fred coent.
Mirades de la fortuna.
Besades del temps.
Esperit de la lluna.

Esperança del riu.
Somnis de l’argila.
Sospir de l’estiu.
Calma de la vila.

Nas del volcà.
Llengua de la lava.
Dents de l’huracà.
Gola de la cala.

Pits del sol.
Dits de la pluja.
Veu del tro.
Reüll de les dunes.

Alè del llac.
Pet de la serralada.
Mocs del llamp.
Baba de la muntanya.

Batec dels cims.
Gemec de l’herba.
Frec del boirim.
Mim de l’arena.

Éssers inerts que respiren,
plens de vida.

Pau, torna...

Els carrers resten sols i quiets.
Arreu es disparen crits i trets.
El silenci és la pausa de la por.
A cada banda, bàndols amb retrets.

I tu, Pau, te n’has anat.
Has fugit de la teva terra,
sense res més que una maleta,
que pesa sobre la teva esquena.

És plena de bons i mals records.
És plena de la imatge de l’horror.
És ben buida de solucions.
L’esperança s’ha fos.

I mentre, la guerra ho destrueix tot.
Enrere quedaren els teus pares,
ara ja morts.

Enrere quedà una civilització,
extingida per unes feres salvatges,
que, per tenir el poder, maten.

I és el caos del sense sentit.
El no parar de destruir.
Una victòria cercada.
Una derrota anticipada.

No hi ha cap guerra guanyada.
Massa és la pèrdua en vides humanes.

Torna, Pau, a casa.
Torna i la guerra serà acabada.

Ara que s'acosta el Nadal... Poema amb el que vaig descobrir la nostra Carolina

Arbre de nadal

Les llums màgiques de colors vénen i se’n van.

I la por a patir l’obscuritat et deixa glaçat.

No pots fer més que somniar.

Desitjar ens fa avançar.

No ens aturem.

Allà hi seré.

Atenta

a

tu.

Ets la meva estrella.