El dia que vaig néixer, a l'hospital només hi havia la meva mare ja que el meu pare sempre era de bars. Mai no he tengut festes d'aniversari ja que la meva mare treballa els matins, en una tenda, els horabaixes cuidava una persona gran i a les nits feia feina a un bar.
Em va cuidar la meva repadrina. Als dos anys la meva mare va decidir anar a viure a un lloc diferent per allunyar-me del meu pare. Ell ho va fer tot per a impedir-ho i em va agafar, però la meva mare em va reclamar... La conseqüència de tot això és que va acabar a l'hospital una setmana i a mi em van haver de dur a una escoleta a Palma mentre la meva mare es curava. Vàrem posar una denúncia, la meva mare pensava que el millor per a mi era que el meu pare renegués de la seva paternitat i així, de rebot, ella viuria tranquil·la.
Passat el temps la meva mare va conèixer un home amb qui ha estat nou anys i amb qui ha tengut dos fills més. Però el problema és que aquest home ha resultat ser igual que mon pare. Només ens pegava i discutíem. La meva mare, amb tot això que li anava passant, va començar a beure i a drogar-se. Per aquest fet sempre ho he passat molt malament ja que tenia uns pares que no em donaven amor i no només això, sinó que sempre he duit el cos copejat... Quan la meva mare va decidir deixar aquest segon home, encara en va conèixer un de pitjor. Em vaig adonar que estava molt malament convivint amb ells dos i vaig decidir partir.
Ho he passat molt malament a la meva vida. El pitjor és que som conscient de tan malament com ho han d'estar passant els meus germans. A més, ara la meva mare no vol saber res de mi, així que es pot dir que no tenc mare, ni pare.
En l'actualitat estic vivint a la casa del pare del meu germà. Cada dia hi ha baralles, crits i tocs. I tenc unes ganes de tenir els devuit per poder dir que no a tot i poder ser feliç, encara que no tengui res... Tenc ganes de partir per poder viure la vida que me meresc fa temps.
Cristina Nicolau
Com sempre sol dir cristina... tranquila, tot torna en aquesta vida.
ResponEliminaI el que has patit tú, o patiran els altres.
També aixó et servira de cap al futur, així que se forta i anims! :)
Tu tranquila que lo malo ya a pasado ahora piensa en el futuro i animos.
ResponEliminaCristina! Has tengut una vida molt dura, però que sàpigues que tot això t'ha fet tornar una nina molt més forta, i com ha dit na laura, tot el que has patit tú, a la llarga ho patiran ells.
ResponEliminaÀnims, que tu en sortiras! :)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCristinaa!:) Esper que les coses se arreglin i puguis ser més feliç i se forta que t'ho mareixes!:) Ànims que segur que anirà millor.. Un besiin!
ResponEliminaCristina, la vida se trata de decisiones y momentos que pueden ser alegres o agobiantes, que no hay que dejar que otros cambien tu rumbo, tu estado de animo.. hay que aprender a ser fuertes, esto es muy duro, pero veo que eres fuerte y eso te hace madurar. Sabes que siempre me vas a tener aqui para lo malo y para lo bueno.
ResponElimina