M’ha abandonat,
sense avisar.
Ha marxat
I no sé a on.
La cerco perdut.
M’ha deixat fumut.
Quin serà el meu camí?
I qui il·luminarà el meu destí.
Ara sóc mut de paraules.
Ara sóc cec d’imatges.
Ara sóc coix de cames.
Ara tinc l’ànima amputada.
Perquè sense ella no sento.
Perquè sense ella no desperto.
I moro buit dins el pou de l’oblit.
sense avisar.
Ha marxat
I no sé a on.
La cerco perdut.
M’ha deixat fumut.
Quin serà el meu camí?
I qui il·luminarà el meu destí.
Ara sóc mut de paraules.
Ara sóc cec d’imatges.
Ara sóc coix de cames.
Ara tinc l’ànima amputada.
Perquè sense ella no sento.
Perquè sense ella no desperto.
I moro buit dins el pou de l’oblit.
Aquella espurna que em donares.
Aquella il·lusió a cada albada.
Aquell viatge d’onades.
Aquell desig d’oracles.
Aquell sentit infinit.
Ara desapareguts
… amb el teu fum.
Aquella il·lusió a cada albada.
Aquell viatge d’onades.
Aquell desig d’oracles.
Aquell sentit infinit.
Ara desapareguts
… amb el teu fum.
Deessa de les lletres,
Musa de poemes,
has fugit de mi.
Musa de poemes,
has fugit de mi.
1. Creus en la inspiració? Cerca informació sobre la mateixa.
2. Pensa un tema sobre el qual t'agradaria que escrivís na Carolina Ibac.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada