dilluns, 31 de gener del 2011

Feina per avui dimarts 31 de gener de 2011

Cenicientas: poesia jove per a les joves


Encara existeixen les ventafocs? Hi ha moltes versions actualitzades, poemes que destrueixen la tipologia de  nina guapa, pobra, que espera i aconsegueix el seu príncep blau, guapo i ric. Llegiu el poema de Raul Vacas i  a veure què et sembla.

Cenicientas

A las muchachas rubias de los cuentos
que huyeron del amor sin hacer ruido
les hablaré del pájaro sin nido
que odia las migas de los sentimientos.

A las muchachas de ojos cenicientos
y el corazón cuché, mudo y partido,
les hablaré de un reino prometido
donde las vírgenes tienen descuentos.

Y a las muchachas que hablan de los hombres
en los servicios de las discotecas,
a las que empolvan tristes su retrato

y hacen quinielas con los nombres
de príncipes con gafas y con pecas

1. Explica el conte de la Ventafocs i incorpora imatges.

     2. Fes un resum del poema de Raul Vacas.

3. Analitza'n la forma, mètrica, núm. versos i rima.

 4. Explica les diferència existents entre el conte popular i el poema. 

Feina per avui dilluns 31 de gener de 2010


 1. Entra a cada un dels blogs dels teus companys i fes un comentari a a alguna entrada que et cridi l'atenció. Recorda, no et deixis cap company sense visita!

dijous, 27 de gener del 2011

La història de la meva vida, per Cristina Nicolau


   El dia que vaig néixer, a l'hospital només hi havia la meva mare ja que el meu pare sempre era de bars.  Mai no he tengut festes d'aniversari ja que la meva mare treballa els matins, en una tenda, els horabaixes cuidava una persona gran i a les nits feia feina a un bar.

   Em va cuidar la meva repadrina. Als dos anys la meva mare va decidir anar a viure a un lloc diferent per allunyar-me del meu pare. Ell ho va fer tot per a impedir-ho i em va agafar, però la meva mare em va reclamar... La conseqüència de tot això és que va acabar a l'hospital una setmana i a mi em van haver de dur a una escoleta a Palma mentre la meva mare es curava. Vàrem posar una denúncia, la meva mare pensava que el millor per a mi era que el meu pare renegués de la seva paternitat i així, de rebot, ella viuria tranquil·la.

  Passat el temps la meva mare va conèixer un home amb qui ha estat nou anys i amb qui ha tengut dos fills més. Però el problema és que aquest home ha resultat ser igual que mon pare. Només ens pegava i discutíem. La meva mare, amb tot això que li anava passant, va començar a beure i a drogar-se. Per aquest fet sempre ho he passat molt malament ja que tenia uns pares que no em donaven amor i no només això, sinó que sempre he duit el cos copejat... Quan la meva mare va decidir deixar aquest segon home, encara en va conèixer un de pitjor. Em vaig adonar que estava molt malament convivint amb ells dos i vaig decidir partir.

   Ho he passat molt malament a la meva vida. El pitjor és que som conscient de tan malament com ho han d'estar passant els meus germans. A més, ara la meva mare no vol saber res de mi, així que es pot dir que no tenc mare, ni pare. 

   En l'actualitat estic vivint a la casa del pare del meu germà. Cada dia hi ha baralles, crits i tocs. I tenc unes ganes de tenir els devuit per poder dir que no a tot i poder ser feliç, encara que no tengui res... Tenc ganes de partir per poder viure la vida que me meresc fa temps.

                                        Cristina Nicolau

Un poema per a la pau



Poema per la pau
(Jaume Fulquet)

La mare donava el pit
al infanto que plorava,
i amb estimació el gronxava
abans de posar-lo al llit.
No podia agafar el son.
Ell encara no entenia,
ni ho entenia ningú,
perquè el món era tan cru
i es mataven dia a dia.
Ell sols era un trist infant
encerclat de cruel guerra,
que en sang tenyia la terra
i a tots els seus habitants.
Els crits de pau ressonaven
en tots els indrets del món
i clamaven les nacions
que sols la Pau desitjaven.
Dantesc era el panorama
milers eren els ferits,
i cens de morts s'apilaven
entre grans i nens petits.
A dintre dels hospitals
la sang corria per terra,
no es podia donar abast
per curar els ferits de guerra.
De gom a gom els ferits
tots els hospitals omplien
i els metges es movien
sempre en constant neguit.
Allí gent amb pell cremada
mutilats de peus i mans,
i amb la cara destrossada
anaven arribant infants.
La mort estava present
per arreu on es miri. 
Es tan gran el sofriment,
que es desitja que ella arribi.
En el carrer el brunzit
de les bombes es sentia,
i la gent esfereïda
corrien atemorits.
El crit de Pau, no a la guerra
que tot el món demanava,
era un clam que apagava
la bomba al esclatar en terra.
Més el món, amb més esforç,
amb un crit fornit cridava
per una pau que es desitjava
engendrada entre tots.
Pau, per mirar l´horitzó,
Pau per donar-nos les mans,
Pau perquè els nostres infants
visquin sense temor.
Pau per l'àrab i el jueu
per l'hindú i el musulmà,
per al budista i el cristià
i per tots els fills de Déu.
Pau, no a la guerra,
és el clam que surt del cor
i que hem duu entre tots
per tot arreu de la terra.
La mare amb amor gran
dona el pit quan el fill plora
i al donar-li al cel implora
que amb Pau visqui els seu infant.

La il·lustració és de João Paulo Alvares Ruas
 
          1. Converteix aquest poema en prosa.

          2. Hi veus canvis, veritat? Pots explicar quins?

          3. Fes un resum del poema.

          4. Per què creus que ha d'existir un dia dedicat a la pau?

          5. Quines paraules no has entès? Escriu-les i cerca-les al diccionari.

dilluns, 24 de gener del 2011

Posa Títol i comenta el darrer poema de na Carolina

M’ha abandonat,
sense avisar.
Ha marxat
I no sé a on.
La cerco perdut.
M’ha deixat fumut.
Quin serà el meu camí?
I qui il·luminarà el meu destí.
Ara sóc mut de paraules.
Ara sóc cec d’imatges.
Ara sóc coix de cames.
Ara tinc l’ànima amputada.
Perquè sense ella no sento.
Perquè sense ella no desperto.
I moro buit dins el pou de l’oblit.
Aquella espurna que em donares.
Aquella il·lusió a cada albada.
Aquell viatge d’onades.
Aquell desig d’oracles.
Aquell sentit infinit.
Ara desapareguts
… amb el teu fum.
Deessa de les lletres,
Musa de poemes,
has fugit de mi.

 1. Creus en la inspiració? Cerca informació sobre la mateixa.

 2. Pensa un tema sobre el qual t'agradaria que escrivís na Carolina Ibac.

dijous, 20 de gener del 2011

La violència de gènere

                 1. Cerca informació sobre la violència de gènere i explica la teva opinió sobre el tema.


                

Estam davant d'un poema inquietant que a mi, particularment, m'ha deixat sense paraules. La seva autora l'ha escrit fa un parell de dies. La seva intenció és despullar la seva ànima i explicar el seu dolor a través dels versos. Comença exposant uns sentiments tan profunds d'amor cap a la seva filla i, a la vegada, tan temerosos pel  possible patiment d'aquesta nina innocent, que et deixa sense alè només començar a llegir-lo. Tema d'actualitat duit al món literari. Quina manera tan bella de d'explicar una angoixa. 

LA BARRUFETA


NO MARXIS
Abans de marxar, ja et trobo a faltar.
Et miro i el cor se’m desfà.
No puc deixar de pensar, no.
Em domina la por, el dolor.
El dia s’apropa i no ho puc evitar.
Vull ser forta però m’esgarrifo.
No deixo de dir-te que t’estimo.
Vida meva, no sóc res sense tenir-te.
Les llàgrimes se m’escapen
però amb un somriure baden.
Com puc salvar-te de la fera?
Què puc fer per protegir-te?
Conec molt bé la bèstia.
I temo pel perill, fill.
T’esperaré com l’Hèstia,
a casa teva, meva, nostra.
Les dues, víctimes som del monstre.
On és la llei que et protegeix a tu de les ferides?
Només néixer ja tenies unes experiències vestides.
La sentència civil ens obliga a patir sense pietat.
La sentència penal ens dóna 1000 metres de llibertat.
Víctimes en tota regla, per tots els cantons.
Haig de mirar enrere, no em surti amb una destral.
No sabem quan durarà aquest malson.
És una tortura psicològica que no s’acaba mai.
Els maltractaments físics quedaren al passat.
Ara segueixen els psíquics sense poder-los solucionar.
“Només -diuen els què saben- s’ha de saber acceptar”.
Així és el nostre destí, tot de pedres per esmicolar.
Esmicolaré, doncs, la vida fins poder-me-la menjar.
I quan me l’hagi ben empassada, cridaré al vent:
Barrufeta sempre et tinc present!
Sense tu no sóc res.
Te m’han pres.
Per un moment.
T’esperaré impacient.
El trencaclosques el guarirà el temps.
Ben pacient, sent.
                        Carolina Reugradev



dimecres, 19 de gener del 2011

2. Cerca un conte popular, el penges al teu blog i l'expliques. També l'has d'acompanyar d'un parell d'imatges.

La igualtat

     Resultat d'imatges de igualtat

          1. Fes un escrit d'una pàgina sobre la IGUALTAT entre les persones. Cerca imatges que la representin.

               2. Cerca un conte popular, el penges al teu blog i l'expliques. També l'has d'acompanyar d'un parell d'imatges.

dimarts, 18 de gener del 2011

Dites populars i refranys de Sant Antoni, extret d'un blog de poesia infantil i juvenil

 

 1. Tria 10 d'aquests refranys de Sant Antoni i els expliques amb les teves paraules. Seria interessant que penjassis imatges que hi facin referència.

 

Dites populars i refranys de Sant Antoni


Hui, 17 de gener, és el dia de sant Antoni (també anomenat sant Anton, sant Antoni Abat, sant Antoni de gener, sant Antoni del porquet). En molts llocs del nostre territori és dia de festa. Ara, que la majoria de gent som urbanites, aquests tipus de celebracions van perdent-se (a Cocentaina, per exemple, era costum sortir al camp en quadrilla d'amics i familiars i gaudir d'una bona torrada d'embotits, tot desprès d'haver-hi beneït als animals de casa). 

Són molts els refranys que fan referència a aquest sant tan popular. Aquests refranys els hem seleccionat del Refranyer temàtic, de Víctor Pàmies. Per cert, aprofitem per a informar-vos que Víctor va a publicar un llibre, Amb cara i ulls, un diccionari de dites i refranys referits a l'ull, però per tal de aconseguir-ho necessita que almenys 200 persones vulgueu tenir aquest llibre. Això li garanteix el tiratge mínim per fer una edició limitada. Per assabentar-se i adquirir el llibre punxeu ací i trobareu tota la informació. Animeu-se, que el llibre està ben interessant!

I si el que necessiteu són refranys del mes de gener, o de l'hivern, també els podeu trobar en aquest blog.

Dites populars i refranys de Sant Antoni

A la novena de sant Antoni, lo que no vingué no tindrà oli
A sant Anton, la neu ja té cames
A sant Antoni, la perdiu busca matrimoni
Acabar com el porquet de sant Antoni
De Sant Antoni a Sant Sebastià fa el fred més fort de l'any
Dels sants del gener, Sant Antoni és el primer
Des de Sant Anton, una hora més de sol
Després de Sant Anton Carnestoltes són
Els de Sant Antoni són de la pell del dimoni
Fins a Sant Anton, pasqües són
Gelades per Sant Antoni, ruixades per Sant Llorenç
La maledicció del dimarts, sant Antoni la llevà
L'endemà de Sant Antoni comencen a sortir el boig i el dimoni
Les cols de Sant Antoni mantenen fins el dimoni
Més barbut que sant Antoni
Més brut que el porc de sant Antoni
Passat Sant Anton, sastres al sol
Per a Sant Antoni grans balles hi ha: per a Sant Maurici tot el poble hi va
Per Nadal, es dia creix una passa de pardal; pels Reis, una passa de vells; per sant Antoni, una passa de dimoni
Per Nadal, una passa de pardal; per Sant Antoni, una passa de dimoni
Per Sant Anton tot ocell pon
Per Sant Anton, a les cinc hi ha sol
Per Sant Antoni comencen els focs i s'acaben els jocs
Per Sant Antoni de gener fan festa el cavall i el traginer
Per Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner, i el porc encara mig sencer
Per sant Antoni de gener, una hora més de civader
Per Sant Antoni del porquet a les cinc ja es veu solet
Per Sant Antoni gelades, i per Sant Llorenç, calorades
Per Sant Antoni, a l'hivern li talle els peus lo dimoni
Pocs diners, poca música i pocs sants Antonis
Pocs diners, pocs sant Antonis
Quan vénen els tres barbuts: Sant Pau ermità, Sant Maure i Sant Antoni Abad, vénen els freds cascarruts
Sant Anton treu la boira del món
Sant Antoni de gener, sant Antoni verdader
Sant Antoni del porquí tot just ha nat el garrí
Sant Antoni el gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l'enterra
Sant Antoni és un bon sant i el qui té un diner li dóna: mira't bé, tu, l'animal, que és de pèl i no de ploma
Sant Antoni governa l'oli
Sant Antoni i el dimoni jugaven al trenta-u; el dimoni va fer trenta, i sant Antoni, trenta-u
Sant Antoni i Sant Jeroni van tenir quatre raons, tot plegat per unes calces que no hi havia botons
Sant Antoni mullat, bo per a les patates i mal per al blat
Sant Antoni que el ruc cau!
Sant Antoni se'n va a l'oli; gira la mà, troba Sant Sebastià; Sant Sebastià reganya les dents, troba Sant Vicenç; Sant Vicenç se'n va a palau, troba Sant Pau; Sant Pau se'n va a Niudolera, troba la Mare de Déu Candelera. Sant Julià, a casa deixeu-me tornar
Sant Antoni serè omple la bóta i el graner
Sant Antoni va pel món tocant una campana, demanant llet per als infants que no tenen mamelleta
Sant Antoni va per mar amb un porc a cada costat
Tenir menys vergonya que el porquet de sant Antoni
Tenir més barbes que sant Antoni
Tenir o donar la fava de sant Antoni
Va dir sant Antoni que Déu va fer el vi i la borratxera el dimoni
Val més ésser porc de Sant Antoni, que el passegen amb música
Voltar més que els porcs de sant Antoni

dilluns, 17 de gener del 2011

Tu podries ser jo

 1. Llegeix aquest poema de na Carolina Ibac escrit l'any passat i comenta'l al teu blog. 
                     Comentari: resum del poema, número de versos, tipus de rima, comentari cada quatre versos.
 2. Cerca informació sobre la història del racisme. Creus que encara n'hi ha en l'actualitat? Argumenta la teva resposta.


Aquí teniu un poema de Carolina Ibac que ajuda a crear la capacitat d’empatia, una capacitat que costa molt tenir, en general, ho dic perquè, si tothom en tengués, molts de problemes s’evitarien. Si sempre ens posàssim en la pell de l’altre, evitaríem la crítica fàcil i la ràbia, perquè entendríem molt millor la manera d’actuar de la gent. També m’ha agradat això d’incidir en la diferència i no en la desigualtat, està molt bé!

Tu podries ser jo

Sóc nouvingut.
La meva pàtria, estrangera.
La meva pell, ben negra.
La meva religió, l’ Islam.
Sóc aquí per la fam.
La cultura meva és diferent.
Els meus costums i tradicions, també.
Em costa força trobar el meu racó.
Sembla que hagi de demanar perdó.
Els ulls em miren de vegades amb menyspreu.
Jo vull sobreviure, però no a qualsevol preu.
Vull una vida digna, amb feina i un llit on dormir.
Conec les mancances de tot, fins ara només he patit.
Diuen que abans tots érem la mateixa raça.
Tots veníem de l’Àfrica, ben torrats pel sol.
La manca de llum emblanquí la pell
dels qui nedaren cap al nord.
No vull la mort, només la sort.
No vull la desigualtat, accepto les diferències.
No vull l’odi, només vull l’amor.
No vull els judicis ni tampoc les sentències.
Per desgràcia no tots són com jo,
ni d’aquest ni del meu món.
Sóc negre de mena.
Tu ets blanc per naturalesa.
Ell xinès i l’altre… qui sap el què és!
Fujo de les etiquetes.
Tant se val l’envàs.
Tant se val el cabàs.
Si el que portem endins
són els valors purs i sentits.
Som éssers humans.
Tots tenim cervell.
No importa la pell.
Cal donar-nos les mans.
No hi ha ningú igual al món.
No formem grups separats.
Tots arribem ben despullats.
I un cop morts, anem al mateix forat.
Tots fills de la natura,
de vegades dura, ben pura,
no caiguem en la ignorància,
no ens deixem endur per la por rància,
que només ens cega davant l’evidència,
de totes les mancances,
que arrosseguem amb nosaltres.

Sant Antoni i el dimoni, jugaven a trenta-uuuuuuuuuu




       A casa celebram Sant Antoni ja no pel significat religiós, sinó perquè forma part de la nostra cultura ja que és la festa més popular de Mallorca. És el resultat de la cristianització d'antigues cerimònies i cultes primitius dedicats a divinitats paganes protectores de la fecunditat, dels conreus i dels animals. Sant Antoni és el protector de la pagesia mallorquina; és el protector dels conreus, del camp i també dels animals, especialment els domèstics que conviuen amb l’home (cans, moixos...), i del bestiar de peu rodó (cavalls,someres, ases, rucs, muls...). Igualment és el protector dels menascals, els ferrers, els porquers, els cansaladers, els cerers, els forners, els pastissers, els confiters, els traginers, els jugadors de cartes, els fossers i enterramorts. D’aquí vénen aquelles glosses tan famoses:






Sant Antoni ha vengut
amb un ase amb quatre cames,
amb un covo d’ensaïmades
i una botella de suc
Sant Antoni i el dimoni
jugaven a trenta-u;
el dimoni va fer trenta
i sant Antoni, trenta-u.

Elements simbòlics de la festa:


Encesa de foguerons: forma part dels rituals primitius del culte al Sol. Els dimonis peguen bots, fan cabrioles per damunt el foc i ballen al seu voltant talment els xamans i bruixots primitius. El fogueró representa la victòria de la llum sobre les tenebres. Dia 17 de gener és molt proper al solstici d’hivern (22
de desembre). El foc simbolitza el “renaixement” del sol, element masculí que fertilitza la terra. Els nostres avanpassats estaven convençuts que agafar les cendres dels foguerons de Sant Antoni i escampar-les pels sementers afavoria les collites. Es considera el Foc com a fill del Sol que va arribar a la Terra a
través del llamp. El nostre calendari és eminentment solar si bé incorpora també el còmput dels antics calendaris lunars, pel que fa a les setmanes i als mesos. Els foguerons (presents a les revetles de sant Antoni i de sant Joan), les rodes de foc, les danses i balls en rotlle són símbol de la força del sol. 



 Es podrien explicar moltes coses més, però aturaré aquí. Només contar-vos que el meu petit ja ha celebrat, en el seu any i mig de vida, aquesta festa a l'escoleta. Va haver d'anar vestit de vermell i dur pa amb sobrassada com a berenar. També va fer una màscara del dimoni. Trob que està molt bé que comencin tan petits a conèixer el que és la nostra cultura, d'aquesta manera la tendran ben arrelada.                  




1. SANT ANTONI. 17 de gener.

          A. Fes un resum de la informació a dalt detallada.

          B. Penja imatges de la festa.

          C. Cerca sis gloses i les penges al teu blog.

dijous, 13 de gener del 2011

Feina per avui dijous 13 de gener de 2011



     1. Entra al www.Dbalears.cat, el Diari de Balears, i cerca una notícia que et cridi l'atenció, la copies, la resumeixes i expliques si respon a les preguntes habituals pròpies d'un text periodístic: Què, qui, on, quan, per què...

     2. Entra a la pàgina www.edu365.cat, ve a MUDS DE MOTS i fes els exercicis interactius de lèxic que hi trobaràs. Has d'entrar al lèxic dels oficis.

dimecres, 12 de gener del 2011

Feina per avui dimecres, 12 de gener de 2011

                      1. Cerca tres sinònims de les paraules següents: simpàtic, atrevit, atent, extrovertit, tímid.


                      2. Cerca tres antònims de cada una de les paraules anteriors.


                      3. Escriu una narració on hi apareguin les paraules anteriors.

dilluns, 10 de gener del 2011

Feina per avui dimarts, 11 de gener de 2011

1. Comenta el següent poema i explica el que ens intenta dir el seu poeta. Fes-ne també l'anàlisi formal.

Mans que volen com ocells, que atrapen com branques, que acaricien als ocells i arbres


De les constants visites que faig al blog de Poesia Infantil i Juvenil, he llegit aquest preciós poema de Montserrat Abelló que vull compartir amb tots vosaltres.

Envejo els ocells

Envejo els ocells
perquè tenen ales
-però no tenen mans.

Envejo els arbres
perquè tenen branques
-però no tenen mans
ni ungles.
No teixeixen xarxes,
ni fan cistells,
escombres, garlandes;
no poden trenar cabells,
sospesar pedres,
ni bastir cases.

He envejat els ocells,
però les mans
són fortes,
estimen,
donen i accepten.

Vull mans
i no vull ales!

La il·lustració és de Sigrid Martínez.
2. Què esperes d'aquest segon trimestre? Fes una entrada explicant-ho.
3. Cerca informació sobre els diferents dialectes de la llengua catalana: 3.1. Escriu els diferents dialectes que la formen.
               3.2. Afegeix un mapa dels PPCC.
               3.3. Explica el que és la llengua estàndard.
               3.4. Quin dialecte parles tu?