dimarts, 29 de març del 2011


                       1. Comenta el poema de na Carolina Temps al temps a la seva pàgina i penja'l al teu blog amb un comentari com a introducció.

                       2. Fes el mateix amb el poema El vent. Explica quins elements de la primavera hi veus reflectits.

                       3. Cerca deu refranys o frases fetes que parlin sobre la primavera o sobre aspectes metereològics i ho expliques al teu blog, amb imatges també.

Temps al temps, na Carolina ha estat molt ràpida i ja ens ha escrit el poema sobre el pas del temps!

 Un poema preciós on queda clarament reflectida la nostra manera de viure, ens menjam el temps! Va bé per reflexionar i veure que també és necessari que ens aturem a observar aquesta vida que passa tan ràpidament...

 

Temps al temps

Mirant el sol, sabíem l’hora del dia.
La nit no tenia temps fins a l’albada.
Guaitant els núvols sabíem si plouria.
Les estacions se n’anaven i tornaven,
de quatre en quatre.
I un dia el pagès comprengué la rutina.
I estudià dia a dia, vesprada a vesprada.
Quan sembraria i recolliria la collita.
I de refrany a refrany la memòria manava.
Moltes generacions han passat,
i amb ells els hivernacles han arribat.
També els rellotges de corda i els digitals
Ara el temps està ben controlat.
Segon a segon,
Mil•lèsima de segon,
Ens cronometren la vida
Treballant vuit hores al dia.
I en el temps lliure
d’esclavitud laboral,
també correm de pressa
d’aquí cap a allà.
I neixen noves malalties, a la ment:
l’estrès i la depressió
una sorgeix per la manca de temps,
l’altre per perdre de vista l’horitzó.
Ara no vivim el temps.
Ara vivim el compte enrere.
Som màquines programades
que un bon dia s’espatllen.
El passat es menja el present i el futur.
El temps va d’en davant cap enrere.
La mort farà de la nostra vida un mur.
Som el temps que ens queda.
 

Poesia del vent... bufant les fulles i els versos primaverals


Vent
(Miquel Bota Totxo)

Jo sé d'un gegant
que, bufa bufant,
els arbres esbranca;
i amb son cru xiulet
esclata en calfred
el blat de la tanca.

I al senzilló ocell
quan fa el vol més bell
el ploma a bufades...
A l'ametlerar
gisca en esfullar
flors que són besades.

dilluns, 28 de març del 2011

Ha arribat la primavera...


                  1. Fes una entrada tema lliure. Procura ser el més original possible i ocupa tota una pàgina.

                  2.  Fes un comentari sobre el poema Cançó de primavera i penja-ho al teu  blog. Contesta les preguntes següents sobre el mateix poema:

                              1.1. Cerca una personificació i una comparació. Explica-les.
                        
                              1.2. Explica l'estructura del poema.

         

Cançó de primavera: Pétals de versos en flor

La primavera va avançant, de puntetes i amb bona melodia. Les flors converteixen la natura en un tapís vegetal. Flors molt conegudes, regnes de la primavera, i altres que quasi s'amaguen a la nostra vista, tímides.

Cançó de Primavera
(Enric Soler i Godes)

Floreta sense nom
en marge ignorat,
senzilla floreta
sense amic ni amat.

Tens la vida curta,
però llarg l'anhel;
alegres la vida,
vius sense recel.

Petita floreta,
qui et replegarà?,
sobre quina sina
ton goig lluirà?


Quan el sol s'aixeca,
tu guaites l'ocell
com una donzella
espera el donzell.

Voltada de brossa
ansiant l'amor,
ningú sap ta lluita
de plany i dolor.


Floreta sense flaire
que no sé ton nom,
sense amic ni amat,
eres de tothom.

Però vius joiosa,
tranquil·la, esperant;
saps que no hi ha xica
sense ball galant.

Tu sols, Primavera
per al meu vell cor!
Jo estime ta vida
que bull i que mor.

dimecres, 23 de març del 2011

Posa títol... Un poema en plena actualitat...


           Aquí tens un poema sobre la tragèdia del Japó, a veure quin títol li poses. També l'has de comentar cada tres versos i fer un resum del contingut. Pena'l al teu blog amb una imatge que trobis adient!


            Important: Comenta'l al facebook Tu ets la teva estrella!

Són entrebancs amb plors i pors.
Llàgrimes de la natura, ones gegants,
que s’empassen la terra, escampant el dol.
Tot s’ho enduen, famèliques, amb el seu pas.
Tot un país sota les runes i enderrocs.
Destrucció, desgràcia i mort.
Expectant a l’atzar i la sort.
Rere la por a una explosió,
que pot acabar amb tot.
Hi ha qui en cerca solucions.
D’altres només lamentacions.
Els mals no vénen mai tots sols.
No es pot veure més enllà del dolor.
Aquests dies tots i totes som nipons.
Immersos en un present esglaiador.
El nostre cor és al costat del Japó.
Rere un futur esperançador.
Japó té por.

dilluns, 21 de març del 2011

VENÈCIA!



    1. Cerca imatges que vagin bé per a poder fer un mural sobre Venècia.

    2. Cerca imatges sobre màscares venecianes.

    3. Cerca informació sobre Venècia, la seva història, la seva gastronomia i els seus costums.

dimecres, 16 de març del 2011

Feina per avui 16 de març de 2011



1. Fes una reflexió sobre com t'ha anat aquesta avaluació, el que has fet i el que hauries d'haver fet.

2. Fes una descripció de la imatge i les coses que et suggereix.

3. Explica com et sents en el teu grup de 2n de PQPI i per què.

dimarts, 15 de març del 2011

Feina per avui dimarts 15 de març de 2011

            1. Cerca informació sobre els Simpson, les històries que conten, els elements emblemàtics, el que solen menjar, acompanyat d'imatges.

            2. Cerca informació sobre Venècia, la seva gastronomia, elements emblemàtics (màscares i góndoles), acompanyats d'imatges.

dijous, 10 de març del 2011

Feina per avui dijous 10 de març de 2011

 1. Fes les activitats sobre els dos poemes que tens a les entrades anteriors.

 2. Cerca informació sobre aspectes relacionats amb el medi ambiet per poder penjar-la a classe.

 3. Cerca informació sobre Venècia, història i gastronomia i penja imatges de góndoles, màscares i de la ciutat.

Cançó de primavera: Pétals de versos en flor

La primavera està a punt d'arribar  i augura una bona melodia. Les flors converteixen la natura en un tapís vegetal. Flors molt conegudes, regnes de la primavera, i altres que quasi s'amaguen a la nostra vista, tímides.

Cançó de Primavera
(Enric Soler i Godes)

Floreta sense nom
en marge ignorat,
senzilla floreta
sense amic ni amat.

Tens la vida curta,
però llarg l'anhel;
alegres la vida,
vius sense recel.

Petita floreta,
qui et replegarà?,
sobre quina sina
ton goig lluirà?


Quan el sol s'aixeca,
tu guaites l'ocell
com una donzella
espera el donzell.

Voltada de brossa
ansiant l'amor,
ningú sap ta lluita
de plany i dolor.


Floreta sense flaire
que no sé ton nom,
sense amic ni amat,
eres de tothom.

Però vius joiosa,
tranquil·la, esperant;
saps que no hi ha xica
sense ball galant.

Tu sols, Primavera
per al meu vell cor!
Jo estime ta vida
que bull i que mor.

            1. Fes un comentari sobre el poema Cançó de primavera i penja-ho al teu  blog. Contesta les preguntes següents sobre el mateix poema:

                              1.1. Cerca una personificació i una comparació. Explica-les.
                        
                              1.2. Explica l'estructura del poema

Manca de vida...

                                                             
                                            Manca de vida
      
Un fil prim ple de dies
que es tiba i s’encongeix
fent camí, via a via.
I un dia la llum es debilita,
perd la força dels primers dies,
és l’estrella que duem a dins
que vol marxar a un cel infinit.
Un dia vam néixer,
d’un atzar de dues ànimes foses,
que potser ara ja són mortes.
I el seu abandó d’aquesta vida
ens endinsà en la pena més pena
de totes les penes.
Aquells que estimem marxen
però el nostre consol és que els seguirem,
tard o d’hora, serem de nou amb ells.
La vida té una sola direcció,
un mateix fi per a tots.
Cal aprofitar-la amb dignitat
i ser millor del que som.
I quan tot s’hagi acabat
poder descansar contents
d’haver viscut el present,
d’haver recordat el passat.
I ara, que som allò que ens queda de temps
Rumiem com el viurem,
com el deixarem fer,
com farem sense deixar fer,
sempre sent nosaltres,
sense voler ser altres.
Únics ja sent rics o pobres,
acabarem enterrats,
o cremats
o esquarterats.
I la nostra ànima s’enlairarà
cercant les altres ja enlairades.
Tot comença i tot acaba,
sense excuses,
sense fugides,
sense  temps.
S’acaba el present.
Roman tot ja en el passat.
El fil prim s’ha trencat.
Carolina Ibac
Fes un comentari del poema de Carolina Ibac Manca de vida, aquesta vegada al comentari pots afegir-li informació de la part formal. Hi trobes alguna personificació o alguna comparació? Quina estructura té?
Penja-ho tot al teu blog.

dimarts, 8 de març del 2011

                   1. Què en penses de la nova normativa de circulació que apunta una velocitat màxima a l'autopista de 110 KM/h? Raona la teva resposta. Vint línees com a mínim.

dilluns, 7 de març del 2011

Què passa? Què fem pel nostre entorn?: poesia ecològica de Marc Granell




Aquí teniu aquest poema perquè vos ajudi a reflexionar sobre la natura, extret d'un blog de Literatura.

"Què estam fent malament perquè la natura no segueixi el seu curs natural? Les estacions estan embogides, el temps revolucionat, les catàstrofes naturals s'escampen per tot arreu. Els homes, dictadors de la natura, acaben convertint-se en els seus esclaus. Caldrà prendre bona conciència, reflexionar i actuar en conseqüència. La Terra és casa de tots i tots estam obligats a tenir cura d'ella. Els versos del poeta valencià, Marc Granell, ens ho descriu en breus paraules i ens porta a la reflexió. És important aquesta educació cap a la defensa de la nostra natura, des de menuts i trob fantàstic fer-ho amb la poesia."

Què passa?
(Marc Granell)

Què passa
que ara
el riu
ja no és riu,
la pluja
no plou
i el sol
no somriu?
Què passa
que ara
l'hivern
sembla estiu,
la flor
no fa olor,
l'ocell
no té niu?
Doncs passa
que ara
ningú
ja no viu
seguint
la raó,
sinó l'or,
rei altiu.

La il·lustració és de Krisztina Maros.

1. Comenta el poema.

2. Explica la forma del poema. És tradicional? Per què? Per què creus que els versos són tan breus?

3. Explica el significat del poema.

4. Fes una reflexió sobre la situació medioambiental actual.

dijous, 3 de març del 2011

CARNAVAL!!!!





    1. Temps de CARNAVAL. Cerca informació sobre el carnaval i penja imatges sobre el mateix.

    2. Si ara t'haguessis de disfressar... de què aniries? Per què? Penja diferents imatges de la possible disfressa.

    3. A veure si ets capaç de trobar un poema que parli sobre el carnaval...

dimecres, 2 de març del 2011

Feineta!



                                      
                1. Explica tot el que has fet durant aquest pont.

                2. Cerca un poema que parli sobre la primavera, el penges i el comentes...

El poema número catorze del projecte SOTA EL MATEIX ESTEL acaba de néixer. Pretén explicar el que sentim quan estem enamorats d'una persona que ha deixat d'estar-ho de nosaltres. Espero que us agradi! Poseu-hi títol!


No em mossego ni la cua ni la llengua.
Endavant segueixo tots els fils
que curiosament em duen
a cada espurna
de cada sospir
del teu sentir.
Són els teus gestos
aquells que m’encenen,
que em ceguen i em captiven,
dins una bogeria plena de seny.
La teva veu greu i dolça m’hipnotitza.
Les teves paraules tendres m’acaronen.
Les teves carícies suaus recorren
amb els dits la meva pell fina.
El teu adéu silenciós
rere una fugida sobtada,
sense més paraules
que una mirada,
que ho diu tot
sense res dir.
I jo ara ploro,
sense llàgrimes als ulls.
I jo ara em planyo,
com una ànima
feta de fum,
que s’enlaira,
que perd de vista
…el meu món.
L’únic nord
és amb tu.
-te l’has endut-
El meu record,
el teu perfum.


1. Posa títol i comenta el poema.