dilluns, 30 de maig del 2011

Poesia i crisi...

Poesia i crisi


Per què no afegir poesia a tota aquesta situació de crisi? Pens que necessitam la poesia avui més que mai. Escoltem la veu de les paraules, escoltem els poetes. Entre tant de número i balanç, entre la fredor de la tècnica i la mecànica, entre la solitud i el companyerisme, entre... La poesia social està present i té molt a dir, no sols criticar i denunciar determinades situacions, també donar un raig d'il·lusió, esperança i compromís per un futur millor.

Anti-crisis

Que de la noche al aire sus suspiros
y que salga el sol de cada día.
Que no está la cosa para más sorpresas
de esas que hunden al mundo en la miseria.

Que hay que cambiar los pensamientos negativos,
apoyar el hombro sin requiebro
para salir de este embiste
donde estamos consumidos.

Que hay que abrir las ventanas
para alzar la voz y llegar bien lejos;
razones son suficientes
para matar a esta crisis
que el hombre mismo se ha inventado.


Dar la cara
(Carlos Gargallo)

Cuando todo esto desaparezca
y la luz vuelva a raudales.
Cuando suba el telón
con obra renovada
y reaparezca la ilusión
que quedó perdida,
entonces,
caminaré cogido de la mano
de un arco iris de mil colores.

No quedará penumbra
por los rincones de la casa,
ni lágrimas que ahora inundan
el corazón triste
de pena en el alma.

Salir corriendo
no ayuda,
mejor si acaso, dar la cara.

Les il·lustracions són de Julia Freund.

1. Explica el contingut dels dos poemes. De què parlen? En quina persona estan escrits? Tracten un tema d'actualitat?

2. Fes-ne un resum per estrofes de cada un d'ells.

3. Són positius o negatius? Per què?

Feineta

   
            1. Escriu la teva opinió sobre els fets ocorreguts divendres entre els "indignats" i els mossos. Pots cercar informació per internet.

dijous, 26 de maig del 2011

És important estar-ne informats...

MANIFEST Democràcia Real ja!

Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar u...n futur millor als que ens envolten.
Uns ens considerem més progressistes, d’altres més conservadors. Uns som creien...ts, d’altres no. Uns tenim ideologies ben definides, d’altres ens considerem apolítics. Però tots estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras.
Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:



* Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.


* Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.


* El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat.


* La democràcia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) així que el govern ha de ser el poble. Però en aquest país la major part de la classe política ni tan sols ens escolta. La seva funció hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participació política ciutadana mitjançant línies directes i procurant el més gran benefici per al gruix de la societat, no la de enriquir-se i medrar amb el nostre esforç, atenent només als interessos dels grans poders econòmics i aferrant-se al poder mitjançant una dictadura partitocràtica encapçalada per les inamovibles sigles del PPSOE


* L’ànsia i acumulació de poder en un grup reduït produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinaria social en una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la resta, fins al col·lapse.


* La voluntat del sistema és l’acumulació de diners, premiant-la per sobre de l’eficàcia i el benestar de la societat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeliços.


* Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que ni tan sols sap de les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d’això existiria ja que nosaltres movem el món.


* Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta rendibilitat econòmica que mai s’aplica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i mancances que tots patim.


* Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No sóc només el que compro, sinó que també importa perquè ho compro i a qui l’hi compro.

Per tot això estic indignat.
Jo puc canviar-ho.
Jo puc ajudar.
Sé que junts podrem.
Surt amb nosaltres. És el teu dret.

         1. Fes un resum del contingut del text.

         2. Fes una valoració general del que es diu i escriu la teva opinió personal.

Llegeix amb atenció...

              

Demagògia barata?


 Un antic debat ha tornat a sortir a la palestra, el de si la cadena perpètua hauria de ser  inclosa, com a condemna, entre els assassins, els violadors i els pederastes. Avui en dia, el temps màxim de presó que pot caure als condemnats, al nostre país, és de trenta anys. Com s'ha restablert aquest debat? A partir de les declaracions que ha fet aquesta setmana passada "Rafita", un dels assassins que, fa set anys, va violar, atropellar i cremar Sandra Palo. En aquell moment era menor d'edat, i la condemna va ser de tres anys tancat a un corrector de menors, i els tres anys següents en llibertat vigilada. El fet és que fa un parell de setmanes el varen trobar robant, estant sota llibertat vigilada i clar, aquest fet obre el debat de la desconfiança en la reinserció social d'aquests condemnats i la necessitat d'aplicar la cadena perpètua a segons quins.

El problema de tot això és que alguns partits polítics aprofiten aquests fets per fer campanya a favor seu, fent demagògia barata. Els mitjans de comunicació, amb el seu poder mediàtic, han entrevistat l'assassí, i també la mare de Sandra Palo demanant justícia i la cadena perpètua per als culpables. La reacció d'aquesta mare és normalíssima i humana, però és irracional i el seu dolor no es pot emprar per a demanar canvis des dels partits polítics. El PP és el partit polític per excel·lència que aprofita qualsevol desgràcia social en benefici propi, per aconseguir vots. I clar, aquesta situació li ha servit per demanar la cadena perpètua per aquests condemants, desconfiant amb la possible reinserció social i aprofintant-se del sentiment de ràbia i d'empatia de la societat amb la mare de la nina assassinada.

Això mateix fan amb altres aspectes com els lingüístics i els del món de l'educació. Volen tornar enrera amb el seu esperit conservador i no deixar progressar una societat que, tanmateix, progressa per si sola, ja que és un fet natural, però es deixa manipular per aquests tipus de partits.

El discurs seria, sense política pel mig, si trobau que la cadena perpètua és necessària en alguns dels condemnats a presó. Jo, per ara, no ho tenc molt clar.








1. Llegeix aquest text i fes un resum del que diu.


 2. Quin és el seu tema principal?


3. Què en penses de la cadena perpètua? I de la condemna a mort?

dimecres, 25 de maig del 2011

Hola?

   1. Cerca informació sobre la ideologia de la gent que és d'esquerres i de la gent que és de dretes. Fes un estudi comparatiu.

dimecres, 18 de maig del 2011

Més poemes...

                                    

        
           1. Cerca poemes que parlin sobre els següents temes: amor no correspost, tristesa, solitut, pau i alegria. Penja'ls al teu blog i comenta'ls.

        

dilluns, 16 de maig del 2011

Vestit de llevant, moda poètica de primavera

Vestit de llevant, moda poètica de primavera


Un poema de Joan Josep Roca Labèrnia que va publicar al seu blog Poemes i pensaments. Sempre és un gust llegir les seves reflexions, vos en faig partíceps.

Vestit de llevant
(Joan Josep Roca)
El pare Èol com crida
quan ens ve a visitar,
vestit de mestral refila,
de llevant ens sap mullar.

És un pare poca-solta,
farcit de somnis perduts,
ni reconeix els menuts
ni resol el que pertoca.

Arriba, xiula, es queixa
d’un treball massa feixuc,
esclata amb mil remucs
i, sobtadament, ens deixa.

Ni saps quan ve tot encès,
ni quan porta malvestats,
els arbres li van brandant,
se li acoten els ocells.

Però, a cops, de tant en tant,
se li clou mitja parpella,
en un plor tot espetega,
és el vestit de llevant.


La il·lustració és d'Horacio Gatto.
       

              1. Fes un resum del contingut del poema.

              2. Indica si hi aparareixen personificacions, metàfores, comparacions, etc...

              3. Quan parla del vestit de llevant, a què es refereix?

              4. De qui parla? Què en diu?
          

dijous, 12 de maig del 2011

Poemes visuals i poemes objecte

       
         
    1. Explica el que és un poema objecte i un poema visual. a quina època i moviment pertanyien? Quins són els seus principals autors? Què pretenien explicar?

    2. Publica 5 poemes visuals i 5 poemes objecte que trobis per internet.

    3. Inventa un poema visual i un poema objecte. Si vols, pots anar a mirar els que hi ha penjats a la paret de l'escala de l'institut, de pujada a la nostra aula.

dilluns, 9 de maig del 2011

Feina per avui dimarts 10 de maig de 2011



            1. Explica què significa per a tu el projecte "Sota el mateix estel" i què t'ha aportat durant el curs. Mínim cinc línies.

            2. Fes una descripció del teu grup de classe. Pensa que podria anar inclosa a la introducció del nostre llibre.

           3. Fes un escrit en forma d'agraiment a na Carolina Ibac per la seva atenció amb nosaltres al llarg del curs. 



           

Posa musa i títol 6

Posa musa i títol 6

La vida no és com la pinten.
Les injustícies són arreu.
Hi ha víctimes tots els dies,
gent innocent que pateix.
I sovint em pregunto:
Per què?
I sovint em demano:
On és la sort?
I em responc a mi mateixa:
La sort sóc jo.
Jo sóc el miracle.
Jo sóc com cap altre en el món.
I retrobada a mi mateixa,
sóc més forta que mai.
Conec la vida sense pell,
en carn viva i cruel.
Porto una motxilla a les esquenes,
que de vegades molt em pesa.
Però tinc la fortuna
de ser forta com una deessa.
I amb tot, jo no seré com ells.
Jo repartiré amor i tendresa
L’única via per a la felicitat eterna.

Posa musa i títol 5

Posa musa i títol 5

Tinc un món interior,
que no vull compartir amb tothom.
Sóc plena de secrets,
que enriqueixen el meu ser.
Diuen que sóc tímida.
Potser sí, potser no.
Només parlo quan em trina,
sense haver de forçar el meu cor.
La meva fortalesa és com un castell.
Poso barreres a tots els perills.
Perquè més val prevenir
i resguardar-se de patir.
Quan m’obro de veritat,
no tinc límits ni marges.
La confiança és un regal.
La complicitat és un cant.
Però si em busquen les pessigolles
amb els meus rampells s’hi topen,
perquè no sóc cap nena tova,
que aguanti les males històries.
Tinc un món interior
que em fa feliç.
I trio molt bé
amb qui compartir.

dijous, 5 de maig del 2011

El dia de la mare

Què li regal a la mamà? Una besada, un somriure i una poesia

Sempre al nostre costat, sempre donant-nos suport... sempre podem comptar amb la mare
(il·lustració de Daryl Zang)

Hi ha 365 dies a l'any per gaudir de les carícies de la mare, de les abraçades, dels seus somriures, de les paraules de tendresa, de les mirades d'amor, de... tantes i tantes coses. I els mateixos dies per correspondre a totes aquestes manifestacions d'amor maternal. Però el passat diumenge,  segons "el calendari comercial" és el Dia de les Mares. Doncs volem que i la resta de 364 dies a l'any, agrair-los tota la dedicació que les mares tenen amb els seus fills, tot el seu sacrifici abnegat i voluntari, tota la gran capacitat d'estimar sense esperar res a canvi. A totes les mares del món, UNA BESADA BEN FORTA, molt poc per allò que elles es mereixen. Cal dir-ho, manifestar-ho, perquè les mares saben com les estimam, però a totes ens agrada també que ens ho diguen els fills i filles.

Le regalo a mi mama
(Juan Guinea Díaz)

Le regalo a mi mamá
una sonrisa de plata
que es la que alumbra mi cara
cuando de noche me tapa.

Le regalo a mi mamá
una caperuza roja
por contarme tantas veces
el cuento que se me antoja.

Le regalo a mi mamá
una colonia fresquita
por no soltarme la mano
cuando me duele la tripa.

Le regalo a mi mamá
una armadura amarilla
que la proteja del monstruo
que espanta en mis pesadillas.

Le regalo a mi mamá
el lenguaje de los duendes
por entender lo que digo
cuando nadie más lo entiende.

Le regalo a mi mamá
una chistera de mago
en la que quepan mis besos
envueltos para regalo.


El millor regal del món per a les mares: una forta abraçada i dolces besadetes 
(il·lustració de  Cécile Bercé-Busson)

Un bes per a la mare

Vols, vols.
Què vols quan vols?
Vols besos meus?
Vols un grapat d'abraçades?
Vols un vestit d'afecte?
Vols amors a cabassades?
Vols més abraçades?
Vols molts mims?
Vols, vols.
Què vols quan vols?
Demana... que, hui, t'ho regalo, 
i que un dia
el teu voler s'ajunte amb el meu.

Felicitats, besades i poesia per a totes les mares i les àvies (doblement mares) del món. 
              1. Què li has regalat a la teva mare?
              2. Escriu una carta a la teva mare explicant-li el que significa per a tu. No tenguis vergonya, tal vegada diràs coses que no t'atreveixes a dir-li a la cara i que són molt importants. Després li podeu fer llegir i segur la fareu molt feliç. La pots escriure en la llengua que vulguis. Mínim: 20 línees.

Posa musa i títol 3

Posa musa i títol 3

Sóc de sucre i caramel.
M’agrada la tendresa i l’estima.
Sento un amor molt potent,
per a tots els que em donen vida.
Sóc també una formigueta,
que vaig fent i fent.
M’agrada la feineta
omplint cada dia de present.
Els mims i els afalacs
em fan sentir segura.
Tinc tot el que desitjo
Desitjo tot el que tinc.
Trobo somnis arreu,
que em fan ser positiva,
que em donen aquella energia,
per contagiar als demés d’alegria.
A voltes em faciliten el camí
Traient les pedres del meu destí.
Són núvols esponjosos,
que m’acaronen amb el sentir.

dimecres, 4 de maig del 2011

Posa musa i títol 2

Posa musa i títol 2

Sovint somnio amb la llibertat;
viure sense rendir comptes;
restar en racons amagat,
pels carrers del meu poblat
Però sempre amb la companyia,
de tots aquells que em comprenen,
que senten, com jo,
la necessitat de ser lliure.
Som com una tribu,
amb els nostres rituals,
les nostres pipes de pau
i les nostres rialles ancestrals.
Vull volar del niu;
navegar sol pel riu,
- sense sermons -
- sense rancors -
Sóc conscient que faig patir.
Sóc conscient de que m’estimen.
Això em fa sentir malament,
però pot més el meu egoisme,
de voler ser jo,
de voler emprendre el vol
tot sol.
El temps passarà
i m’hauré fet gran.
Llavors podré veure
qui restarà al meu costat.
Recordaré el meu passat
amb enyorança i alegria,
en què la meva maduresa
em durà a una bona sintonia
amb aquells que, passi el que passi,
sempre m’estimen:
- la meva família -

dilluns, 2 de maig del 2011

Posa musa i títol 1

Posa musa i títol 1

Les passes arrosseguen el meu cos.
El meu cos es disfressa del meu cor.
I mentrestant, somnio sense esforç,
perquè l’he perdut en algun racó.
I és que em costa fer el què em diuen.
Ordres, indicacions, consells, rutina.
Un avorriment que no em motiva,
Un cansament constant cada dia.
I les mateixes frases encoratjadores
cauen dins un pou de mutisme.
Segurament és una senyal divina
aquella que espurneja només vida.
Massa esperen de mi
o molt poc a la vegada.
Una contracció alada
que em duu a un sol destí.
Sóc així, tranquil i sense presses.
Sóc així, sensible i de bon cor.
Sóc així, i no de cap altra manera.
Sóc així, sempre sóc a un toc.
Sé que podria fer més.
Sé que no hi ha res perdut.
Però són les meves passes
les que segueixen el rumb,
aquell que lent va fent camí,
aquell que durant la passejada
no deixa mai de sentir.

Llegiu amb atenció pecupins! Sota el mateix estel...

POSA MUSA

Aquest apartat, dins el projecte SOTA EL MATEIX ESTEL, està dedicat encara més especialment a vosaltres, pecupins del curs 2010-2011 de l’Institut Damià Huguet de Campos (Mallorca). La vostra professora, l’Antònia Lladonet, m’ha fet arribar una descripció de cada un  de vosaltres. Aquests quatre mots identificatius m’han ajudat a fer volar la imaginació, l’empatia i fins i tot, m’atreviria a dir, els poders sobrenaturals… per a escriure un poema a cada pecupí/na. I com que aquest projecte ha estat des del principi un joc d’endevinalles que tractava de que cerquéssiu títols als poemes que penjava mitjançant el POSA TÍTOL, ara us proposo un nou joc d’endevinalles mitjançant el que he anomenat POSA MUSA. I us preguntareu què és el que haureu d’endevinar? Doncs, de qui de vosaltres parla el poema. Penseu que cada un dels poemes està escrit exclusivament  per a un de vosaltres, perquè en realitat sou els protagonistes de l’aventura del SOTA EL MATEIX ESTEL, que si tot va bé, donarà a llum un llibre al finalitzar el curs. Seria un bon moment per a que parléssiu a classe del què és per vosaltres una musa… Per a mi, amb aquests poemes, he trobat una musa en cadascun de vosaltres. Gràcies per fer possible aquest somni!
Carolina Ibac
27 d’abril del 2011
Mnemósine, en la mitologia grega, fou la deessa de la memòria. Una Titánide nascuda de Gea i Urà, que en el seu aparellament amb Zeus durant nou nits consecutives donà la vida a les Nou Muses, les deesses inspiradores de les arts i les ciències. En els poemes homèrics es considera a les Muses deesses de la música i la poesia. El poder que se’ls hi atribueix amb més freqüència és el de portar a la ment del poeta mortal els successos que ha de relatar, així com atorgar-li el do del cant i donar-li elegància al que recita. Una altra característica més de les Muses és el seu poder profètic, que els pertany en part perquè eren considerades com nimfes inspiradores i en part per la seva relació amb Apol·lo, el deu profètic de Delfos.
De la paraula musa han derivat altres paraules com museu (lloc de culte a las muses originàriament) o música (l’art de les Muses).
Les nou Muses són:
  • Calíope (Καλλιόπη, ‘la de la bella veu”): musa de la poesia èpica
  • Clío (Κλειώ, ‘la que celebra’): musa de la història
  • Erato (Ἐρατώ, ‘amorosa’): musa de la poesia lírica
  • Euterpe (Ευτέρπη, ‘delect’): musa de la música, especialment la de la flauta
  • Melpómene (Μελπομένη, ‘cantar’): musa de la tragèdia
  • Polímnia (Πολυμνία, ‘molts himnes’): musa de la dansa o la geometria
  • Talia (θάλλεω, ‘florir’): musa de la comèdia
  • Terpsícore (Τερψιχόρη, ‘delect de la dansa’): musa de la dansa
  • Urània (Ουρανία, ‘celestial’): musa de l’astronomia
Font: Mnemósine y las Nueve Musas

Enhorabona


            ENHORABONA PER LA FEINA FETA A LA    MOSTRA DE CUINA!!!! 
Aquest és el clar exemple que de la bona feina en surt el profit. Si voleu, podeu...