Catàleg Bibliogràfic de les Illes Balears

                     1. Entra al Catàleg Bibliogràfic de les Illes Balears i explica al teu blog tot el que s'hi pot trobar. Fes un resum de tot el qeu hi ha. Hi pots entrar des dels enllaços d'interès dels blog de classe.

Feina per avui dijous 2 de juny de 2011

       1. Cerca al teu blog i amb l'ajuda del blog de classe totes les entrades que no has fet i les apuntes. Així ja sabràs el que et falta!

Poesia i crisi...

Poesia i crisi

Per què no afegir poesia a tota aquesta situació de crisi? Pens que necessitam la poesia avui més que mai. Escoltem la veu de les paraules, escoltem els poetes. Entre tant de número i balanç, entre la fredor de la tècnica i la mecànica, entre la solitud i el companyerisme, entre... La poesia social està present i té molt a dir, no sols criticar i denunciar determinades situacions, també donar un raig d'il·lusió, esperança i compromís per un futur millor.

Anti-crisis

(Carlos Gargallo)

Que de la noche al aire sus suspiros

y que salga el sol de cada día.

Que no está la cosa para más sorpresas

de esas que hunden al mundo en la miseria.

Que hay que cambiar los pensamientos negativos,

apoyar el hombro sin requiebro

para salir de este embiste

donde estamos consumidos.

Que hay que abrir las ventanas

para alzar la voz y llegar bien lejos;

razones son suficientes

para matar a esta crisis

que el hombre mismo se ha inventado.

Dar la cara

(Carlos Gargallo)

Cuando todo esto desaparezca

y la luz vuelva a raudales.

Cuando suba el telón

con obra renovada

y reaparezca la ilusión

que quedó perdida,

entonces,

caminaré cogido de la mano

de un arco iris de mil colores.

No quedará penumbra

por los rincones de la casa,

ni lágrimas que ahora inundan

el corazón triste

de pena en el alma.

Salir corriendo

no ayuda,

mejor si acaso, dar la cara.

Les il·lustracions són de Julia Freund.

1. Explica el contingut dels dos poemes. De què parlen? En quina persona estan escrits? Tracten un tema d'actualitat?

2. Fes-ne un resum per estrofes de cada un d'ells.

3. Són positius o negatius? Per què?

Feineta

   
            1. Escriu la teva opinió sobre els fets ocorreguts divendres entre els "indignats" i els mossos. Pots cercar informació per internet.

És important estar-ne informats...

MANIFEST Democràcia Real ja!

Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar u...n futur millor als que ens envolten.
Uns ens considerem més progressistes, d’altres més conservadors. Uns som creien...ts, d’altres no. Uns tenim ideologies ben definides, d’altres ens considerem apolítics. Però tots estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras.
Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:



* Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.


* Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.


* El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat.


* La democràcia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) així que el govern ha de ser el poble. Però en aquest país la major part de la classe política ni tan sols ens escolta. La seva funció hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participació política ciutadana mitjançant línies directes i procurant el més gran benefici per al gruix de la societat, no la de enriquir-se i medrar amb el nostre esforç, atenent només als interessos dels grans poders econòmics i aferrant-se al poder mitjançant una dictadura partitocràtica encapçalada per les inamovibles sigles del PPSOE


* L’ànsia i acumulació de poder en un grup reduït produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinaria social en una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la resta, fins al col·lapse.


* La voluntat del sistema és l’acumulació de diners, premiant-la per sobre de l’eficàcia i el benestar de la societat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeliços.


* Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que ni tan sols sap de les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d’això existiria ja que nosaltres movem el món.


* Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta rendibilitat econòmica que mai s’aplica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i mancances que tots patim.


* Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No sóc només el que compro, sinó que també importa perquè ho compro i a qui l’hi compro.

Per tot això estic indignat.
Jo puc canviar-ho.
Jo puc ajudar.
Sé que junts podrem.
Surt amb nosaltres. És el teu dret.

         1. Fes un resum del contingut del text.

         2. Fes una valoració general del que es diu i escriu la teva opinió personal.

Llegeix amb atenció...

              

Demagògia barata?

 Un antic debat ha tornat a sortir a la palestra, el de si la cadena perpètua hauria de ser  inclosa, com a condemna, entre els assassins, els violadors i els pederastes. Avui en dia, el temps màxim de presó que pot caure als condemnats, al nostre país, és de trenta anys. Com s'ha restablert aquest debat? A partir de les declaracions que ha fet aquesta setmana passada "Rafita", un dels assassins que, fa set anys, va violar, atropellar i cremar Sandra Palo. En aquell moment era menor d'edat, i la condemna va ser de tres anys tancat a un corrector de menors, i els tres anys següents en llibertat vigilada. El fet és que fa un parell de setmanes el varen trobar robant, estant sota llibertat vigilada i clar, aquest fet obre el debat de la desconfiança en la reinserció social d'aquests condemnats i la necessitat d'aplicar la cadena perpètua a segons quins.

El problema de tot això és que alguns partits polítics aprofiten aquests fets per fer campanya a favor seu, fent demagògia barata. Els mitjans de comunicació, amb el seu poder mediàtic, han entrevistat l'assassí, i també la mare de Sandra Palo demanant justícia i la cadena perpètua per als culpables. La reacció d'aquesta mare és normalíssima i humana, però és irracional i el seu dolor no es pot emprar per a demanar canvis des dels partits polítics. El PP és el partit polític per excel·lència que aprofita qualsevol desgràcia social en benefici propi, per aconseguir vots. I clar, aquesta situació li ha servit per demanar la cadena perpètua per aquests condemants, desconfiant amb la possible reinserció social i aprofintant-se del sentiment de ràbia i d'empatia de la societat amb la mare de la nina assassinada.

Això mateix fan amb altres aspectes com els lingüístics i els del món de l'educació. Volen tornar enrera amb el seu esperit conservador i no deixar progressar una societat que, tanmateix, progressa per si sola, ja que és un fet natural, però es deixa manipular per aquests tipus de partits.

El discurs seria, sense política pel mig, si trobau que la cadena perpètua és necessària en alguns dels condemnats a presó. Jo, per ara, no ho tenc molt clar.








1. Llegeix aquest text i fes un resum del que diu.


 2. Quin és el seu tema principal?


3. Què en penses de la cadena perpètua? I de la condemna a mort?

Hola?

   1. Cerca informació sobre la ideologia de la gent que és d'esquerres i de la gent que és de dretes. Fes un estudi comparatiu.

Més poemes...

                                    

        
           1. Cerca poemes que parlin sobre els següents temes: amor no correspost, tristesa, solitut, pau i alegria. Penja'ls al teu blog i comenta'ls.

        

Vestit de llevant, moda poètica de primavera

Vestit de llevant, moda poètica de primavera

Un poema de Joan Josep Roca Labèrnia que va publicar al seu blog Poemes i pensaments. Sempre és un gust llegir les seves reflexions, vos en faig partíceps.

Vestit de llevant

(Joan Josep Roca)

El pare Èol com crida

quan ens ve a visitar,

vestit de mestral refila,

de llevant ens sap mullar.

És un pare poca-solta,

farcit de somnis perduts,

ni reconeix els menuts

ni resol el que pertoca.

Arriba, xiula, es queixa

d’un treball massa feixuc,

esclata amb mil remucs

i, sobtadament, ens deixa.

Ni saps quan ve tot encès,

ni quan porta malvestats,

els arbres li van brandant,

se li acoten els ocells.

Però, a cops, de tant en tant,

se li clou mitja parpella,

en un plor tot espetega,

és el vestit de llevant.

La il·lustració és d'Horacio Gatto.

       

              1. Fes un resum del contingut del poema.

              2. Indica si hi aparareixen personificacions, metàfores, comparacions, etc...

              3. Quan parla del vestit de llevant, a què es refereix?

              4. De qui parla? Què en diu?
          

Poemes visuals i poemes objecte

       
         
    1. Explica el que és un poema objecte i un poema visual. a quina època i moviment pertanyien? Quins són els seus principals autors? Què pretenien explicar?

    2. Publica 5 poemes visuals i 5 poemes objecte que trobis per internet.

    3. Inventa un poema visual i un poema objecte. Si vols, pots anar a mirar els que hi ha penjats a la paret de l'escala de l'institut, de pujada a la nostra aula.

Feina per avui dimarts 10 de maig de 2011

            1. Explica què significa per a tu el projecte "Sota el mateix estel" i què t'ha aportat durant el curs. Mínim cinc línies.

            2. Fes una descripció del teu grup de classe. Pensa que podria anar inclosa a la introducció del nostre llibre.

           3. Fes un escrit en forma d'agraiment a na Carolina Ibac per la seva atenció amb nosaltres al llarg del curs. 

           

Posa musa i títol 6

Posa musa i títol 6

La vida no és com la pinten.
Les injustícies són arreu.
Hi ha víctimes tots els dies,
gent innocent que pateix.

I sovint em pregunto:
Per què?
I sovint em demano:
On és la sort?

I em responc a mi mateixa:
La sort sóc jo.
Jo sóc el miracle.
Jo sóc com cap altre en el món.

I retrobada a mi mateixa,
sóc més forta que mai.
Conec la vida sense pell,
en carn viva i cruel.

Porto una motxilla a les esquenes,
que de vegades molt em pesa.
Però tinc la fortuna
de ser forta com una deessa.

I amb tot, jo no seré com ells.
Jo repartiré amor i tendresa
L’única via per a la felicitat eterna.

Posa musa i títol 5

Posa musa i títol 5

Tinc un món interior,
que no vull compartir amb tothom.
Sóc plena de secrets,
que enriqueixen el meu ser.

Diuen que sóc tímida.
Potser sí, potser no.
Només parlo quan em trina,
sense haver de forçar el meu cor.

La meva fortalesa és com un castell.
Poso barreres a tots els perills.
Perquè més val prevenir
i resguardar-se de patir.

Quan m’obro de veritat,
no tinc límits ni marges.
La confiança és un regal.
La complicitat és un cant.

Però si em busquen les pessigolles
amb els meus rampells s’hi topen,
perquè no sóc cap nena tova,
que aguanti les males històries.

Tinc un món interior
que em fa feliç.
I trio molt bé
amb qui compartir.

El dia de la mare

Què li regal a la mamà? Una besada, un somriure i una poesia

Sempre al nostre costat, sempre donant-nos suport... sempre podem comptar amb la mare

(il·lustració de Daryl Zang)

Hi ha 365 dies a l'any per gaudir de les carícies de la mare, de les abraçades, dels seus somriures, de les paraules de tendresa, de les mirades d'amor, de... tantes i tantes coses. I els mateixos dies per correspondre a totes aquestes manifestacions d'amor maternal. Però el passat diumenge,  segons "el calendari comercial" és el Dia de les Mares. Doncs volem que i la resta de 364 dies a l'any, agrair-los tota la dedicació que les mares tenen amb els seus fills, tot el seu sacrifici abnegat i voluntari, tota la gran capacitat d'estimar sense esperar res a canvi. A totes les mares del món, UNA BESADA BEN FORTA, molt poc per allò que elles es mereixen. Cal dir-ho, manifestar-ho, perquè les mares saben com les estimam, però a totes ens agrada també que ens ho diguen els fills i filles.

Le regalo a mi mama

(Juan Guinea Díaz)

Le regalo a mi mamá
una sonrisa de plata
que es la que alumbra mi cara
cuando de noche me tapa.

Le regalo a mi mamá
una caperuza roja
por contarme tantas veces
el cuento que se me antoja.

Le regalo a mi mamá
una colonia fresquita
por no soltarme la mano
cuando me duele la tripa.

Le regalo a mi mamá
una armadura amarilla
que la proteja del monstruo
que espanta en mis pesadillas.

Le regalo a mi mamá
el lenguaje de los duendes
por entender lo que digo
cuando nadie más lo entiende.

Le regalo a mi mamá
una chistera de mago
en la que quepan mis besos
envueltos para regalo.

El millor regal del món per a les mares: una forta abraçada i dolces besadetes 

(il·lustració de  Cécile Bercé-Busson)

Un bes per a la mare

Vols, vols.

Què vols quan vols?

Vols besos meus?

Vols un grapat d'abraçades?

Vols un vestit d'afecte?

Vols amors a cabassades?

Vols més abraçades?

Vols molts mims?

Vols, vols.

Què vols quan vols?

Demana... que, hui, t'ho regalo, 

i que un dia

el teu voler s'ajunte amb el meu.

Felicitats, besades i poesia per a totes les mares i les àvies (doblement mares) del món. 

              1. Què li has regalat a la teva mare?

              2. Escriu una carta a la teva mare explicant-li el que significa per a tu. No tenguis vergonya, tal vegada diràs coses que no t'atreveixes a dir-li a la cara i que són molt importants. Després li podeu fer llegir i segur la fareu molt feliç. La pots escriure en la llengua que vulguis. Mínim: 20 línees.

Posa musa i títol 3

Posa musa i títol 3

Sóc de sucre i caramel.
M’agrada la tendresa i l’estima.
Sento un amor molt potent,
per a tots els que em donen vida.

Sóc també una formigueta,
que vaig fent i fent.
M’agrada la feineta
omplint cada dia de present.

Els mims i els afalacs
em fan sentir segura.
Tinc tot el que desitjo
Desitjo tot el que tinc.

Trobo somnis arreu,
que em fan ser positiva,
que em donen aquella energia,
per contagiar als demés d’alegria.

A voltes em faciliten el camí
Traient les pedres del meu destí.
Són núvols esponjosos,
que m’acaronen amb el sentir.

Posa musa i títol 2

Posa musa i títol 2

Sovint somnio amb la llibertat;
viure sense rendir comptes;
restar en racons amagat,
pels carrers del meu poblat

Però sempre amb la companyia,
de tots aquells que em comprenen,
que senten, com jo,
la necessitat de ser lliure.

Som com una tribu,
amb els nostres rituals,
les nostres pipes de pau
i les nostres rialles ancestrals.

Vull volar del niu;
navegar sol pel riu,
- sense sermons -
- sense rancors -

Sóc conscient que faig patir.
Sóc conscient de que m’estimen.
Això em fa sentir malament,
però pot més el meu egoisme,
de voler ser jo,
de voler emprendre el vol
tot sol.

El temps passarà
i m’hauré fet gran.
Llavors podré veure
qui restarà al meu costat.

Recordaré el meu passat
amb enyorança i alegria,
en què la meva maduresa
em durà a una bona sintonia
amb aquells que, passi el que passi,
sempre m’estimen:
- la meva família -

Posa musa i títol 1

Posa musa i títol 1

Les passes arrosseguen el meu cos.
El meu cos es disfressa del meu cor.
I mentrestant, somnio sense esforç,
perquè l’he perdut en algun racó.

I és que em costa fer el què em diuen.
Ordres, indicacions, consells, rutina.
Un avorriment que no em motiva,
Un cansament constant cada dia.

I les mateixes frases encoratjadores
cauen dins un pou de mutisme.
Segurament és una senyal divina
aquella que espurneja només vida.

Massa esperen de mi
o molt poc a la vegada.
Una contracció alada
que em duu a un sol destí.

Sóc així, tranquil i sense presses.
Sóc així, sensible i de bon cor.
Sóc així, i no de cap altra manera.
Sóc així, sempre sóc a un toc.

Sé que podria fer més.
Sé que no hi ha res perdut.
Però són les meves passes
les que segueixen el rumb,
aquell que lent va fent camí,
aquell que durant la passejada
no deixa mai de sentir.

Llegiu amb atenció pecupins! Sota el mateix estel...

POSA MUSA

Aquest apartat, dins el projecte SOTA EL MATEIX ESTEL, està dedicat encara més especialment a vosaltres, pecupins del curs 2010-2011 de l’Institut Damià Huguet de Campos (Mallorca). La vostra professora, l’Antònia Lladonet, m’ha fet arribar una descripció de cada un  de vosaltres. Aquests quatre mots identificatius m’han ajudat a fer volar la imaginació, l’empatia i fins i tot, m’atreviria a dir, els poders sobrenaturals… per a escriure un poema a cada pecupí/na. I com que aquest projecte ha estat des del principi un joc d’endevinalles que tractava de que cerquéssiu títols als poemes que penjava mitjançant el POSA TÍTOL, ara us proposo un nou joc d’endevinalles mitjançant el que he anomenat POSA MUSA. I us preguntareu què és el que haureu d’endevinar? Doncs, de qui de vosaltres parla el poema. Penseu que cada un dels poemes està escrit exclusivament  per a un de vosaltres, perquè en realitat sou els protagonistes de l’aventura del SOTA EL MATEIX ESTEL, que si tot va bé, donarà a llum un llibre al finalitzar el curs. Seria un bon moment per a que parléssiu a classe del què és per vosaltres una musa… Per a mi, amb aquests poemes, he trobat una musa en cadascun de vosaltres. Gràcies per fer possible aquest somni!

Carolina Ibac

27 d’abril del 2011

Mnemósine, en la mitologia grega, fou la deessa de la memòria. Una Titánide nascuda de Gea i Urà, que en el seu aparellament amb Zeus durant nou nits consecutives donà la vida a les Nou Muses, les deesses inspiradores de les arts i les ciències. En els poemes homèrics es considera a les Muses deesses de la música i la poesia. El poder que se’ls hi atribueix amb més freqüència és el de portar a la ment del poeta mortal els successos que ha de relatar, així com atorgar-li el do del cant i donar-li elegància al que recita. Una altra característica més de les Muses és el seu poder profètic, que els pertany en part perquè eren considerades com nimfes inspiradores i en part per la seva relació amb Apol·lo, el deu profètic de Delfos.
De la paraula musa han derivat altres paraules com museu (lloc de culte a las muses originàriament) o música (l’art de les Muses).
Les nou Muses són:

• Calíope (Καλλιόπη, ‘la de la bella veu”): musa de la poesia èpica
• Clío (Κλειώ, ‘la que celebra’): musa de la història
• Erato (Ἐρατώ, ‘amorosa’): musa de la poesia lírica
• Euterpe (Ευτέρπη, ‘delect’): musa de la música, especialment la de la flauta
• Melpómene (Μελπομένη, ‘cantar’): musa de la tragèdia
• Polímnia (Πολυμνία, ‘molts himnes’): musa de la dansa o la geometria
• Talia (θάλλεω, ‘florir’): musa de la comèdia
• Terpsícore (Τερψιχόρη, ‘delect de la dansa’): musa de la dansa
• Urània (Ουρανία, ‘celestial’): musa de l’astronomia

Font: Mnemósine y las Nueve Musas

Enhorabona

            ENHORABONA PER LA FEINA FETA A LA    MOSTRA DE CUINA!!!! 

Aquest és el clar exemple que de la bona feina en surt el profit. Si voleu, podeu...

Mostra de cuina 2011

              

                       
              1. Explica l'experiència viscuda preparant el decorat per la Mostra de Cuina. Com t'has sentit? Trobes que la teva aportació ha estat significativa? Com t'has sentit fent feina en equip? Mínim 15 línies.

Posa títol i comenta el poema

                1. Comenta el nou poema de na Carolina explicant-lo cada quatre versos i escriu el títol que trobis més adient.

                2. Tema?

                3. Resumeix el poema en cinc línees.

Un llibre atrotinat pel curs.
Un llapis rossegat pels nervis.
Les mànigues llargues se’n van.
I tu ja comences a treure el nas.

Una motxilla donada de si.
Auriculars entre classe i classe.
Exterminació d’entrepans a mig matí.
I tu, perds la vergonya, i et fas sentir.

Unes rialles d’avorriment.
Manca de concentració latent.
Una festa d’hormones adolescents.
I tu, persistent, bronzeges la nostra pell.

Minuts d’esbarjo, al pati, sense fred.
Xiuxiueigs i converses a cau d’orella.
Plens els passadissos de mirades fugisseres.
I tu ens guaites des de les finestres.

Has fet fora la foscor.
S’han acabat els dies grisos.
L’olor a mar, la nostra poció.

Ens dónes color a la vida.

 

Mostra de cuina

                                    

              1. Explica com et sents amb els preparatius de la mostra de cuina i la feina que hem fet fins ara, això sí, no diguis el tema!

Temps al temps, na Carolina ha estat molt ràpida i ja ens ha escrit el poema sobre el pas del temps!

                       1. Comenta el poema de na Carolina Temps al temps a la seva pàgina i penja'l al teu blog amb un comentari com a introducció.

                       2. Fes el mateix amb el poema El vent. Explica quins elements de la primavera hi veus reflectits.

                       3. Cerca deu refranys o frases fetes que parlin sobre la primavera o sobre aspectes metereològics i ho expliques al teu blog, amb imatges també.

Temps al temps, na Carolina ha estat molt ràpida i ja ens ha escrit el poema sobre el pas del temps!

 Un poema preciós on queda clarament reflectida la nostra manera de viure, ens menjam el temps! Va bé per reflexionar i veure que també és necessari que ens aturem a observar aquesta vida que passa tan ràpidament...

 

Temps al temps

Mirant el sol, sabíem l’hora del dia.
La nit no tenia temps fins a l’albada.
Guaitant els núvols sabíem si plouria.
Les estacions se n’anaven i tornaven,
de quatre en quatre.

I un dia el pagès comprengué la rutina.
I estudià dia a dia, vesprada a vesprada.
Quan sembraria i recolliria la collita.
I de refrany a refrany la memòria manava.

Moltes generacions han passat,
i amb ells els hivernacles han arribat.
També els rellotges de corda i els digitals
Ara el temps està ben controlat.

Segon a segon,
Mil•lèsima de segon,
Ens cronometren la vida
Treballant vuit hores al dia.
I en el temps lliure
d’esclavitud laboral,
també correm de pressa
d’aquí cap a allà.

I neixen noves malalties, a la ment:
l’estrès i la depressió
una sorgeix per la manca de temps,
l’altre per perdre de vista l’horitzó.

Ara no vivim el temps.
Ara vivim el compte enrere.
Som màquines programades
que un bon dia s’espatllen.

El passat es menja el present i el futur.
El temps va d’en davant cap enrere.
La mort farà de la nostra vida un mur.
Som el temps que ens queda.

 

Poesia del vent... bufant les fulles i els versos primaverals

Vent
(Miquel Bota Totxo)

Jo sé d'un gegant
que, bufa bufant,
els arbres esbranca;
i amb son cru xiulet
esclata en calfred
el blat de la tanca.

I al senzilló ocell
quan fa el vol més bell
el ploma a bufades...
A l'ametlerar
gisca en esfullar
flors que són besades.

Ha arribat la primavera...

                  1. Fes una entrada tema lliure. Procura ser el més original possible i ocupa tota una pàgina.

                  2.  Fes un comentari sobre el poema Cançó de primavera i penja-ho al teu  blog. Contesta les preguntes següents sobre el mateix poema:

                              1.1. Cerca una personificació i una comparació. Explica-les.
                        
                              1.2. Explica l'estructura del poema.

         

Cançó de primavera: Pétals de versos en flor

La primavera va avançant, de puntetes i amb bona melodia. Les flors converteixen la natura en un tapís vegetal. Flors molt conegudes, regnes de la primavera, i altres que quasi s'amaguen a la nostra vista, tímides.

Cançó de Primavera
(Enric Soler i Godes)

Floreta sense nom
en marge ignorat,
senzilla floreta
sense amic ni amat.

Tens la vida curta,
però llarg l'anhel;
alegres la vida,
vius sense recel.

Petita floreta,
qui et replegarà?,
sobre quina sina
ton goig lluirà?


Quan el sol s'aixeca,
tu guaites l'ocell
com una donzella
espera el donzell.

Voltada de brossa
ansiant l'amor,
ningú sap ta lluita
de plany i dolor.


Floreta sense flaire
que no sé ton nom,
sense amic ni amat,
eres de tothom.

Però vius joiosa,
tranquil·la, esperant;
saps que no hi ha xica
sense ball galant.

Tu sols, Primavera
per al meu vell cor!
Jo estime ta vida
que bull i que mor.

Posa títol... Un poema en plena actualitat...

           Aquí tens un poema sobre la tragèdia del Japó, a veure quin títol li poses. També l'has de comentar cada tres versos i fer un resum del contingut. Pena'l al teu blog amb una imatge que trobis adient!

            Important: Comenta'l al facebook Tu ets la teva estrella!

Són entrebancs amb plors i pors.
Llàgrimes de la natura, ones gegants,
que s’empassen la terra, escampant el dol.
Tot s’ho enduen, famèliques, amb el seu pas.

Tot un país sota les runes i enderrocs.
Destrucció, desgràcia i mort.
Expectant a l’atzar i la sort.
Rere la por a una explosió,
que pot acabar amb tot.

Hi ha qui en cerca solucions.
D’altres només lamentacions.
Els mals no vénen mai tots sols.
No es pot veure més enllà del dolor.

Aquests dies tots i totes som nipons.
Immersos en un present esglaiador.
El nostre cor és al costat del Japó.
Rere un futur esperançador.

Japó té por.

VENÈCIA!

    1. Cerca imatges que vagin bé per a poder fer un mural sobre Venècia.

    2. Cerca imatges sobre màscares venecianes.

    3. Cerca informació sobre Venècia, la seva història, la seva gastronomia i els seus costums.

Feina per avui 16 de març de 2011

1. Fes una reflexió sobre com t'ha anat aquesta avaluació, el que has fet i el que hauries d'haver fet.

2. Fes una descripció de la imatge i les coses que et suggereix.

3. Explica com et sents en el teu grup de 2n de PQPI i per què.

Feina per avui dimarts 15 de març de 2011

            1. Cerca informació sobre els Simpson, les històries que conten, els elements emblemàtics, el que solen menjar, acompanyat d'imatges.

            2. Cerca informació sobre Venècia, la seva gastronomia, elements emblemàtics (màscares i góndoles), acompanyats d'imatges.

Feina per avui dijous 10 de març de 2011

 1. Fes les activitats sobre els dos poemes que tens a les entrades anteriors.

 2. Cerca informació sobre aspectes relacionats amb el medi ambiet per poder penjar-la a classe.

 3. Cerca informació sobre Venècia, història i gastronomia i penja imatges de góndoles, màscares i de la ciutat.

Cançó de primavera: Pétals de versos en flor

La primavera està a punt d'arribar  i augura una bona melodia. Les flors converteixen la natura en un tapís vegetal. Flors molt conegudes, regnes de la primavera, i altres que quasi s'amaguen a la nostra vista, tímides.

Cançó de Primavera
(Enric Soler i Godes)

Floreta sense nom
en marge ignorat,
senzilla floreta
sense amic ni amat.

Tens la vida curta,
però llarg l'anhel;
alegres la vida,
vius sense recel.

Petita floreta,
qui et replegarà?,
sobre quina sina
ton goig lluirà?


Quan el sol s'aixeca,
tu guaites l'ocell
com una donzella
espera el donzell.

Voltada de brossa
ansiant l'amor,
ningú sap ta lluita
de plany i dolor.


Floreta sense flaire
que no sé ton nom,
sense amic ni amat,
eres de tothom.

Però vius joiosa,
tranquil·la, esperant;
saps que no hi ha xica
sense ball galant.

Tu sols, Primavera
per al meu vell cor!
Jo estime ta vida
que bull i que mor.

            1. Fes un comentari sobre el poema Cançó de primavera i penja-ho al teu  blog. Contesta les preguntes següents sobre el mateix poema:

                              1.1. Cerca una personificació i una comparació. Explica-les.
                        
                              1.2. Explica l'estructura del poema

Manca de vida...

                                                             
                                            Manca de vida

      

Un fil prim ple de dies

que es tiba i s’encongeix

fent camí, via a via.

I un dia la llum es debilita,

perd la força dels primers dies,

és l’estrella que duem a dins

que vol marxar a un cel infinit.

Un dia vam néixer,

d’un atzar de dues ànimes foses,

que potser ara ja són mortes.

I el seu abandó d’aquesta vida

ens endinsà en la pena més pena

de totes les penes.

Aquells que estimem marxen

però el nostre consol és que els seguirem,

tard o d’hora, serem de nou amb ells.

La vida té una sola direcció,

un mateix fi per a tots.

Cal aprofitar-la amb dignitat

i ser millor del que som.

I quan tot s’hagi acabat

poder descansar contents

d’haver viscut el present,

d’haver recordat el passat.

I ara, que som allò que ens queda de temps

Rumiem com el viurem,

com el deixarem fer,

com farem sense deixar fer,

sempre sent nosaltres,

sense voler ser altres.

Únics ja sent rics o pobres,

acabarem enterrats,

o cremats

o esquarterats.

I la nostra ànima s’enlairarà

cercant les altres ja enlairades.

Tot comença i tot acaba,

sense excuses,

sense fugides,

sense  temps.

S’acaba el present.

Roman tot ja en el passat.

El fil prim s’ha trencat.

Carolina Ibac

Fes un comentari del poema de Carolina Ibac Manca de vida, aquesta vegada al comentari pots afegir-li informació de la part formal. Hi trobes alguna personificació o alguna comparació? Quina estructura té?
Penja-ho tot al teu blog.

                   1. Què en penses de la nova normativa de circulació que apunta una velocitat màxima a l'autopista de 110 KM/h? Raona la teva resposta. Vint línees com a mínim.

Què passa? Què fem pel nostre entorn?: poesia ecològica de Marc Granell

Aquí teniu aquest poema perquè vos ajudi a reflexionar sobre la natura, extret d'un blog de Literatura.

"Què estam fent malament perquè la natura no segueixi el seu curs natural? Les estacions estan embogides, el temps revolucionat, les catàstrofes naturals s'escampen per tot arreu. Els homes, dictadors de la natura, acaben convertint-se en els seus esclaus. Caldrà prendre bona conciència, reflexionar i actuar en conseqüència. La Terra és casa de tots i tots estam obligats a tenir cura d'ella. Els versos del poeta valencià, Marc Granell, ens ho descriu en breus paraules i ens porta a la reflexió. És important aquesta educació cap a la defensa de la nostra natura, des de menuts i trob fantàstic fer-ho amb la poesia."

Què passa?

(Marc Granell)

Què passa

que ara

el riu

ja no és riu,

la pluja

no plou

i el sol

no somriu?

Què passa

que ara

l'hivern

sembla estiu,

la flor

no fa olor,

l'ocell

no té niu?

Doncs passa

que ara

ningú

ja no viu

seguint

la raó,

sinó l'or,

rei altiu.

La il·lustració és de Krisztina Maros.

1. Comenta el poema.

2. Explica la forma del poema. És tradicional? Per què? Per què creus que els versos són tan breus?

3. Explica el significat del poema.

4. Fes una reflexió sobre la situació medioambiental actual.

CARNAVAL!!!!

    1. Temps de CARNAVAL. Cerca informació sobre el carnaval i penja imatges sobre el mateix.

    2. Si ara t'haguessis de disfressar... de què aniries? Per què? Penja diferents imatges de la possible disfressa.

    3. A veure si ets capaç de trobar un poema que parli sobre el carnaval...

Feineta!

                                      
                1. Explica tot el que has fet durant aquest pont.

                2. Cerca un poema que parli sobre la primavera, el penges i el comentes...

El poema número catorze del projecte SOTA EL MATEIX ESTEL acaba de néixer. Pretén explicar el que sentim quan estem enamorats d'una persona que ha deixat d'estar-ho de nosaltres. Espero que us agradi! Poseu-hi títol!

No em mossego ni la cua ni la llengua.
Endavant segueixo tots els fils
que curiosament em duen
a cada espurna
de cada sospir
del teu sentir.

Són els teus gestos
aquells que m’encenen,
que em ceguen i em captiven,
dins una bogeria plena de seny.

La teva veu greu i dolça m’hipnotitza.
Les teves paraules tendres m’acaronen.
Les teves carícies suaus recorren
amb els dits la meva pell fina.

El teu adéu silenciós
rere una fugida sobtada,
sense més paraules
que una mirada,
que ho diu tot
sense res dir.

I jo ara ploro,
sense llàgrimes als ulls.
I jo ara em planyo,
com una ànima
feta de fum,
que s’enlaira,
que perd de vista
…el meu món.

L’únic nord
és amb tu.

-te l’has endut-

El meu record,
el teu perfum.

1. Posa títol i comenta el poema.

La industrialització

 

   1. Copia el resum que has fet sobre el tema de socials La industrialització.

   2. Cerca informació sobre la Revolució Industrial i penja-la al teu blog acompanyada d'imatges.

Activitat final treball sobre el quadre La dona a la finestra de Dalí

                          
               1. Torna a penjar la imatge del quadre La dona a la finestra de Dalí al teu blog i també la història que vares escriure.

               2. Activitat final: Amb totes les eines que t'he donat ara arriba l'hora que, a partir de la història que tu mateix/a has creat, escriguis un poema. Ha de tenir quatre estrofes de tres o quatre versos cada una, com a mínim. Anima't, i  li podrem mostrar a na Carolina, estarà contenta. Pensa que ja tens la protagonista del poema i l'argument, ja és molt.

                     Procura emprar les següents figures retòriques: Personificació, metàfora, comparació... i empra un llenguatge més bell...

Curtmetratge "Paseo" d'Arturo Ruiz

 Aquí teniu el curtmetratge Paseo d'Arturo Ruiz, proposat al blog de la biblioteca Damià Huguet, perquè faceu una feineta i reflexioneu sobre el que conta.

  1. Explica la història que conta.

  2. Cerca informació sobre la guerra civil, imatges, dates i fes un resum de tot el que va passar, les causes i les conseqüències que va tenir.

  3. Fes un comentari del poema de M. Benedetti. Cerca informació del seu autor, biografia i explica el contingut del poema cada quatre versos. Què hi té a veure amb el film? Argumenta totes les teves respostes.

 

Reivindicació de la paraula

Paseo és un curtmetratge d'Arturo Ruiz Serrano en homenatge a les víctimes de la Guerra Civil, on es reivindica el valor de la paraula poètica.

Corazón, coraza
(M. Benedetti)

Porque te tengo y no
porque te pienso
porque la noche está de ojos abiertos
porque la noche pasa y digo amor
porque has venido a recoger tu imagen
y eres mejor que todas tus imágenes
porque eres linda desde el pie hasta el alma
porque eres buena desde el alma a mí
porque te escondes dulce en el orgullo
pequeña y dulce
corazón coraza

porque eres mía
porque no eres mía
porque te miro y muero
y peor que muero
si no te miro amor
si no te miro
porque tú siempre existes dondequiera
pero existes mejor donde te quiero
porque tu boca es sangre
y tienes frío
tengo que amarte amor
tengo que amarte
aunque esta herida duela como dos
aunque te busque y no te encuentre
y aunque
la noche pase y yo te tenga
y no.

Posa títol

 1. Aquí teniu un nou poema de la nostra Carolina. Contundent, actual, realista, angoixant, desesperant, trist... Au, quin títol triau? Reflexionau... i no escrigueu el primer que se vos ocorri...

 2. Comenta el poema a la pàgina turquesa de na Carolina o al facebook: Tu ets la teva estrella.

 3. Cerca informació sobre l'atur actual. Estadístiques, problemàtica, crisi, etc... Després en fas en un comentari personal sobre la informació trobada.

Benestar fugit.
Era finit.
Caduc.

Llocs de feina destruïts.
Mercat laboral aturat.
Força de treball,
malbaratada,
abandonada,
rebutjada,
anul·lada.

(cara de circumstància)

Plena ocupació
-utòpic desig-
rere les cortines
d’un sol melic.

… i l’ham cridava la fam.
Però ara, resta emmudit.
L’agost ja està fet
i ara comença el fred.

Uns diuen que qui cerca troba.
Altres, que són faves comptades.
I mentrestant els pencaires
donen cada dia les gràcies,
per no ser un de nosaltres.

El treball era a l’antiguitat
un càstig pels malnats
Ara rebutgem la impunitat.

Castigueu-me ben fort!
Que sense càstig
no sóc més
que un mort…
… de fam,
… de sostre,
… de dignitat,
… de llibertat.

 

            1. Tria els deu refranys amorosos que més t'agradin, els penges al teu blog cada un amb una imatge. Després inventa'n cinc.

 

 

Dites populars i refranys sobre l'amor i els enamorats

Com vols que et vulga, si el qui vull que en vulga no em vol com vull que em vulga

De l'amor se'n parla molt, fins i tot al nostre refranyer. Us fiquem una recopilació de dites populars i refranys que parlen de l'amor, del desamor, dels enamorats...

A casar ni a recules s’hi pot anar

A la ben casada, només el seu marit li agrada

A marit gelós, la dona maca

A qui diu no, no el casen

Abans el Déu era l'amor, avui és l'or

Abans que et cases, mira el que fas

Afortunat en el joc, dissortat en amors

Al cor de les persones, ningú no hi entra

Al que es casa per interés, li ixen los comptes al revés

Al mal de cor, no li vages amb disgustos ni pors

Allà on hi ha amor, no hi ha rancor

Amants i lladres, busquen foscors i racons

Amor comprat, dona'l per venut

Amor de boig, vós per altre i jo per vós

Amor de Carnestoltes, amors de revoltes

Amor de festes de carrer, el millor no val un dobler

Amor de lluny i fum d'estopa, tot és u

Amor fort dura fins a la mort

Amor gran venç totes les dificultats

Amor i senyoria, no volen companyia

Amor que aplega a l'oblit, amor que no ho ha sigut

Amor que s’emporta el vent, que et serveixi d’escarment

Amor sense patir, això no pot ser

Amor, amb amor es paga

Amor, tos i diners no es poden amagar molt de temps

Amoretes de gener, per sant Miquel bolquer

Amors i juraments se'ls endú el vent

Cada ase s'enamora del seu bram

Cada u està gelós de lo seu

Cal educar per amor i no per temor

Cap on el cor s'encamina el peu camina

Casar-se no es sols portar el ram

Cor apassionat no vol ser aconsellat

Cor sense amor, jardí sense flors

Costa molt poc d'enamorar i costa molt més de conservar

De mal d'amor, els metges no en curen

De sembrar i casar, consells no vulguis donar

De tant que et vull et trec un ull 

Dona bonica i marit gelós, mai no tenen repòs

El boig té judici i l'enamorat no té seny 

El cor no parla, però endevina

El llamp i l'amor cremen el cor

El primer casament: amor, el segon: companyia i el tercer: tonteria

El sentiment agut és mut

Els amors passen, els amics queden

Els primeres amors són els millors

Estimar i no ser estimat és com respondre i no ser preguntat

Festeig llarg, parent de la mort

Herència forta, casament en porta

Jurament d'enamorat, se'n riu d'ell el gos i el gat

L'amor el va pintar un cego

L'amor és com la lluna, si no augmenta minva

L'amor és el desig irresistible de ser irresistiblement desitjat

L'amor sempre té excusa

L'amor tot ho perdona, menys l'engany

Mal d'amor és mal de jove; recaiguda de vell hi deixa la pell  

Mans gelades, enamorades

Ni abril sense flors, ni joventut sense amors

Pensen els enamorats que tothom té els ulls tancats

Per l'home enamorat, no hi ha dona lletja

Per mal casar, val més a ca-seva estar

Quan em mires i et rius, senyal que em vols

Quan la fam entra pel portal, l'amor fuig per la finestra

Qui bé ama, tard oblida

Qui estima, defectes no mira

Qui té amor, no dorm

Renyeixen els amants, i s'estimen més que abans

Si vols que et vulguen, fes-te voler

Val més ser amat que temut

Podeu trobar més refranys a la web El refranyer, de José Gargallo Gregori.

La il·lustració és de Genie Espinosa

La importància de les coses i les coses importants

                                                                     A. Fes un resum del poema i explica'l cada quatre versos.
                                                  
                                                                     B. En quina persona està escrit, en primera o en tercera? Aquest fet fa que el poema sigui més subjectiu o més objectiu?

                                                                     C. Quin és el tema del poema?

                                                                     D. Analitza'l formalment com tu ja saps.

                                                                     E. Opinió personal.

Quatre coses

(Maria Antonia Salvà)

M'abelleixen quatre coses

-qui prou les sabrà lloar?-

El sol que bada les roses,

...l'aigua que les fa brotar,

la rosada que les mulla

i el vent que les esfulla

per no veure-les secar.

La fotografia és de Milena Galchina.