diumenge, 19 de desembre de 2010

El Nadal ja és aquí.


               1. Explica el que significa per a tu el Nadal (fet religiós, familiar, de consum...). Justifica la teva resposta.
               2. Explica quin seria el viatge de la teva vida.

               3. Cerca un poema que parli sobre el Nadal i el comentes.

               4. Quina és la cançó més representativa del Nadal per a tu? Escriu-la i explica-la.

dijous, 16 de desembre de 2010

Ai, quin fred que fa!, poesia de Josep Carner



Ai, quin fred que fa!
(Josep Carner)

Ai, quin fred que fa!
tinc les cames enrampades
tinc les mans encarcarades,
tinc el nas fet un glaç...
Si això dura no sé pas...

Ai quin fred que fa!
Jo no el puc pas aguantar.
... 
La il·lustració és de Paolo Domeniconi.
             1. Comenta el poema i demostra tot el que has après durant aquest primer trimestre.  Què t'agrada més el fred o el calor? Justifica la teva resposta. 

              2. Explica la imatge que va unida al poema.

              3. Cerca informació sobre Josep Carner i explica-la al teu blog.

Posa títol


Ulls de la mar dolça.
Llàgrimes del vent.
Somriure de la sorra.
Cabells dels estels.
Cossos del tronc.
Braços de les espines.
Cors de les flors.
Mans de les espigues.
Carícies del fred coent.
Mirades de la fortuna.
Besades del temps.
Esperit de la lluna.
Esperança del riu.
Somnis de l’argila.
Sospir de l’estiu.
Calma de la vila.
Nas del volcà.
Llengua de la lava.
Dents de l’huracà.
Gola de la cala.
Pits del sol.
Dits de la pluja.
Veu del tro.
Reüll de les dunes.
Alè del llac.
Pet de la serralada.
Mocs del llamp.
Baba de la muntanya.
Batec dels cims.
Gemec de l’herba.
Frec del boirim.
Mim de l’arena.
Éssers inerts que respiren,
plens de vida.

dilluns, 13 de desembre de 2010

Pau, torna...


Els carrers resten sols i quiets.
Arreu es disparen crits i trets.
El silenci és la pausa de la por.
A cada banda, bàndols amb retrets.
I tu, Pau, te n’has anat.
Has fugit de la teva terra,
sense res més que una maleta,
que pesa sobre la teva esquena.
És plena de bons i mals records.
És plena de la imatge de l’horror.
És ben buida de solucions.
L’esperança s’ha fos.
I mentre, la guerra ho destrueix tot.
Enrere quedaren els teus pares,
ara ja morts.
Enrere quedà una civilització,
extingida per unes feres salvatges,
que, per tenir el poder, maten.
I és el caos del sense sentit.
El no parar de destruir.
Una victòria cercada.
Una derrota anticipada.
No hi ha cap guerra guanyada.
Massa és la pèrdua en vides humanes.
Torna, Pau, a casa.
Torna i la guerra serà acabada.

dijous, 2 de desembre de 2010

Ara que s'acosta el Nadal... Poema amb el que vaig descobrir la nostra Carolina

Arbre de nadal




Les llums màgiques de colors vénen i se’n van.
I la por a patir l’obscuritat et deixa glaçat.
No pots fer més que somniar.
Desitjar ens fa avançar.
No ens aturem.
Allà hi seré.
Atenta
a
tu.
Ets la meva estrella.

diumenge, 28 de novembre de 2010

El clamor

Dia Internacional de la Lluita contra la Violència de Gènere: "El clamor", poesia d'Alfonsina Storni


    El passat 25 de novembre fou el Dia Internacional de la Lluita contra la Violència de Gènere. La nostra societat ha avançat molt en aquesta lluita, però encara ens resta molt de camí per fer. Tenim una responsabilitat social, homes i dones, per fer front a aquesta lacra. Sols junts, units, aconseguirem aturar-la. He agafat un poema publicat a un blog de Literatura que es diu El clamor per a il·lustrar-ho.
El clamor
(Alfonsina Storni)


Alguna vez, andando por la vida,
por piedad, por amor,
como se da una fuente, sin reservas,
yo di mi corazón.


Y dije al que pasaba, sin malicia,
y quizá con fervor:
-Obedezco a la ley que nos gobierna:
He dado el corazón.


Y tan pronto lo dije, como un eco
ya se corrió la voz:
-Ved la mala mujer esa que pasa:
Ha dado el corazón.


De boca en boca, sobre los tejados,
rodaba este clamor:
-¡Echadle piedras, eh, sobre la cara;
ha dado el corazón!


Ya está sangrando, sí, la cara mía,
pero no de rubor,
que me vuelvo a los hombres y repito:
¡He dado el corazón!


La il·lustració és de L. Filipe dos Santos.
    1. Número de estrofas, versos y tipo de rima.
    2. Explica el contenido del poema, estrofa por estrofa.
    3. Resume el contenido del poema en una sola palabra.
    4. ¿A qué se deber referir con la expresión "He dado mi corazón?Explica por qué se repite tanto a lo largo del poema. 

dijous, 25 de novembre de 2010

Feina per avui dijous 25 de novembre de 2010




             1. Comenta el vuitè poema del projecte "Sota el mateix estel" de la manera que has après aquest any.


             2. Prepara una enquesta sobre la pena de mort. Pensa en les preguntes interessants que podries fer. L'enquesta ha de tenir un mín


            im de 10 preguntes.


             3. Cerca informació sobre qui eren els Cucorba. Afegeix imatges, la seva història i tota la informació que trobis.


             4. Explica el que penses que hauries de fer, en el teu dia a dia escolar, per a millorar tant la teva actitud com el teu rendiment.


             5. Cerca informació sobre El Romanticismo español, la penges al teu blog i afegeix un parell d'imatges que l'identifiquin. No ha de ser una aferrar-copiar.


             6. Explica què significa per a tu l'amistat, si consideres que tens bons amics i si tu et consideres un bon amic i per què. Quines qualitats ha de reunir la persona considerada amiga per a tu? Afegeix imatges que simbolitzin el que és l'amistat per a tu.

dimecres, 24 de novembre de 2010

Posa títol

“Ja no sóc cap nen.
Ni tampoc cap home.
Sóc a mig camí i sí,
ara ja vull decidir.
I l’edat no em deixa.
Els pares em prevenen,
per a no cometre errors,
em salvaguarden del mal
em demanen que els faci cas.
I és que jo em sento tan incomprès…
La soledat a casa, a cada pas, s’estén.
Només els amics són al carrer amb mi.
Només ells em fan riure, em fan feliç”
Tot això sentia d’adolescent.
Ara és quan entenc els pare.
Ara entenc els seus consells.
Vaig caure dins el parany.
Volia oblidar els problemes.
Però tot era un engany,
els problemes romangueren
I d’altres inevitablement vingueren.
Vaig caure a les drogues.
I m’ho passava de conya.
Fins que vaig acabar atrapat,
sense saber com havia de parar,
dins aquell profund i obscur forat.
Els amics fugiren del meu costat.
No hi eren, ni a esquerra ni a dreta.
Només vaig veure els pares
que em miraven amb tristesa.
El seu suport fou el meu tronc
que em feu sortir d’aquell sot,
Tot fou un etern malson…
Els somnis s’havien fos.
Sento molt haver-los fet patir.
Sé que no són perfectes, ni jo,
però l’amor que em tenen és infinit.
Gràcies a ells encara sóc viu, aquí.
No deixis que un sol moment
et destrossi la teva joventut.
Sigues tu mateix, sense res més.
No et calen substàncies químiques,
que malmetin el teu cervell, tan bell,
No més miratges, tampoc al·lucinacions.
És un joc defectuós amb el que pots acabar mort
o, amb una mica de sort, ben foll, ben boig.
Ara tot és a les teves mans.
Pensà en el teu demà.

dilluns, 22 de novembre de 2010

Investiga sobre la pena de mort

               TREBALL D'INVESTIGACIÓ SOBRE LA PENA DE MORT


  1. Cerca informació sobre La pena de mort a internet i fes una explicíó del que has trobat. NO HA DE SER UNA COPIAR-AFERRAR.

  2. Explica la teva opinió personal sobre la mateixa. La teva explicació ha d'anar acompanyada d'una bona argumentació que justifiqui la teva resposta.

 3. Llegeix aquest text que parla sobre la pena de mort i el resumeixes. Comenta'l paràgraf per paràgraf i n'escrius la teva opinió personal:


Pena de mort?

    Voldria encetar un debat que no sé si serà interessant però, com a mínim, és un tema prou important com per deixar-lo de banda. Com és possible que hi hagi països que tenguin la pena de mort com a pena capital? Com és possible que hi hagi persones capaces de condemnar altres persones a mort? Qui té tant de poder que pot decidir quan ha d'acabar la vida d'algú i ademés sigui una cosa legal? Com és possible que hi hagi persones la feina de les quals sigui executar els condemnats a mort? No s'adonen que amb aquesta pena també condemnen la vida dels familiars i amics de la persona condemnada?

     Això mateix ha passat a la Xina aquests darrers dies, amb la singularitat que la persona executada era europea, britànica en concret i de 53 anys. Fou condemnada a mort per tràfic de drogues al 2007 i ara, a finals del 2009 ha estat executada. La seva família ho ha intentat tot per evitar aquesta pena, i ni tan sols un certificat del metge, dient que tenia problemes mentals, ha servit per evitar aquesta execució.

     Si traslladam tot això al món de l'educació, a l'escola en concret, quin exemple dóna aquest tipus de "justícia"? Què ensenya? Que si un nin pega  a un altre i aquest darrer va al mestre a demanar ajuda, el mestre, per fer justícia, també ha de pegar al nin que ha estat agressor?




     Amb tot això no vull dir que les persones que fan coses il·legals no hagin de patir un càstig, però aquest càstig no ha de ser la mort. A més, a vegades s'han condemnat vides innocents i, amb la pena de mort, no es pot tornar enrera. Una pel·lícula molt bona que tracta aquesta situació és En el nom del pare, vos la recoman.

     Actualment encara hi ha seixanta-nou països que contemplen la pena de mort. Una xifra prou important per fer-ne debat. I no només això, avui en diam, encara hi ha moltes de persones que hi estan a favor, tot i que el nivell de suport a la pena de mort varia molt a cada país.

      Vull acabar aquest escrit fent una crida: No a la pena de mort i SÍ A LA VIDA!!!
                                                                                   Antònia Lladonet

diumenge, 21 de novembre de 2010

¿Dónde podemos encontrar la poesía?: Conclusiones, de Luis Caissés

  

Conclusiones

(Luis Caissés Sánchez)

La Poesía

no sólo está en el crepúsculo,

la rosa,

el mar,

la lluvia,

la pobrecita página en blanco.

Está también en ti, amor,

aún cuando lo ignores,

dudes de lo que digo,

estés contra ella,

la niegues.

La il·lustració és d'Andre Azevedo.
 1. Contesta las siguientes preguntas sobre el poema:
A. ¿Dónde está la poesía?
B. ¿Dónde la podemos encontrar?
C. ¿Se tiene que remover mucho por el mundo para descubrirla?
D. ¿Todo el mundo la puede descubrir?  
E. ¿Qué te llama la atenció de la forma de este poema? Recuerda que siempre tienes que justificar tus respuestas. 

Llegeix aquesta narració amb sentiments intensos. "Por"

POR




Si això què has dit és cert, tinc por. Però no una por qualsevol. És una por d’animalet acorralat, sense rumb, que em fa tremolar com una febrada i bategar el cor en un exercici suïcida que em rebentarà les parets de la vida. No sé en quin cantó del camí em vas trobar, ni recorde amb quins ulls d’astorament et vaig mirar, ni quin miracle vaig desitjar per fugir de les teues mans. Jo no vull que m’estimes ara, precisament ara. Ara que he llaurat el meu espai de solitud inabastable i que he amuntegat maons de vidre gelat al meu voltant perquè no puguen esclafir els murs amb el caliu que degotegen les tendreses. Ara no, que sé el que duren les roses. Ara, justament ara, que ja m’havia conformat amb una estima petita, un sucret, un embast... Jo ja no et feia meua. M’havia tret de sobre la teua empremta, a arraps i mossegades. I mira’m ara l’ànima, plena de senyals de verola, dels petits estralls que configuren la geografia de l’oblit. Encara em vibra la pell amb el cop sec del teu comiat. Encara em recorde assegut davant l’espill, dibuixant una conclusió que em capigués en la doble ratlla del quadern, com una acurada cal•ligrafia on pogués llegir-se que allò nostre fou un amor petit, insignificant, una joguina, el passatger d’un tren aturat. I ara vens tu i em dius que encara m’estimes. I tot es converteix en un amor-allau, un amor-vent que va encenent les roselles en els camps, un amor-riu que deixa peixos d’argent a les vores, un amor-estiu que torna dolces totes les fruites... Tremole de por, sí. Perquè les teues paraules tèbies em regolfen de nou, envaint-me. Nosaltres hem acabat. Ja no m’és possible fer-te un lloc al meu llar de cendres escampades. Ves-te’n! Deixa’m! Que tinc por, perquè fins i tot aquesta freda actitud de dissidència és mentida...
 
                                                                                                 Josep Manel Vidal
1. Penja al teu blog la narració "Por". Explica'n el contingut i diguès quines diferències trobes amb un text poètic.

dimecres, 17 de novembre de 2010

Imatges espectaculars, enriqueix el teu blog...

 



     1. Cerca deu imatges espectaculars, les penges i les descrius. Explica també per què t'agraden tant.

dilluns, 15 de novembre de 2010

Feina per avui dimarts 16 de novembre de 2010

                                                           
    1. Fes les activitats sobre el poema de Benedetti a l'anterior entrada.

    2. Fes una entrada lliure sobre un tema que t'interessi especialment.

    3. Ves a la pàgina següent: http://www.xtec.es/~eescola/cos/index.htm sobre les frases fetes del cos humà i intenta crear una història on n'apareguin deu. Les frases fetes que trobaràs duen el significat al costat.

  

Un poema preciós de Benedetti! Penjau-lo al vostre blog i el comentau!


¿Por qué el mundo soñado no es el mismo

que este mundo de muerte a manos llenas?

Mi pesadilla es siempre el optimismo:
me duermo débil, sueño que soy fuerte,
pero el futuro aguarda. Es un abismo.

No me digan cuando me despierte.

                                  Benedetti
  Responde las siguientes preguntas sobre el mismo:
                 1. Número de estrofas y de versos. Tipo de rima.
                 2. Explica lo que nos cuenta.
                 3. Resume el contenido en una palabra.
                 4. ¿Qué dirías, es un poema positivo o negativo? ¿Por qué?
                 5. ¿Qué tema filosófico trata?
                 6. Busca información sobre su autor.
                 7. Opinión personal.

Posa títol


Esperant el moment…
És el moment, em tremola l’ànima.
Ja no em queda cap as a la màniga.
És el moment del què tant se’n parla.
I no sé què fer… després de les besades.
És el moment i és que en tinc moltes ganes.
I a la vegada una terrible por que em glaça.
El moment ja és aquí i …
Et sento tan endins que veig cega les estrelles.
Les teves carícies encenen el meu desig pur.
Els teus petons recorren la meva esquena.
Els teus frecs apassionen l’atracció bella.
Gaudint del moment…
La suor dels nostres cossos balla,
al compàs d’un moviment ancestral,
que uneix el nostre foc en un de sol,
emprenent el més gran dels vols.
Després del moment…
Pau.
                                                                                      Carolina Ibac

                 
    1. Feina sobre el poema de na Carolina Ibac:

                 1.1. Posa títol.

                 1.2. Escriu el número de versos, el número d'estrofes i si té rima consonant o assonant.

                 1.3. Comenta'l cada dos versos. Quin tema tracta? Resumeix el contingut amb una paraula.

                 1.4. Opinió personal sobre el poema i el seu contingut

dijous, 11 de novembre de 2010

El reflejo de la letra, poesia d'Ana Kupfer


                            1. Comenta el següent poema. Què significa per a tu?:


                                                   El reflejo de la letra, poesia d'Ana Kupfer



El reflejo de la letra
(Ana Kupfer)Frente a frente se halló el poeta
reflejado en su pergamino. 
Anunció su vacío,
encontró pura nostalgia.
Gritó, pero nadie lo escuchó.
El escritor se encerró en su poema,

llegó a su memoria todo lo que le faltaba
y miró hacia atrás,
derramando versos
en una gaviota.
La il·lustració és de Katsiaryna Sumarava.
La il·lust     3. A/ Comenta el poema i explica la importància que té distingir-nos dels animals en certes coses.
                        B/Cerca informació sobre l'autora Gloria Fuertes, vida i obra (temàtica).
                               
 Llegir, no està mal! / Leer, no está mal! : poesia de Gloria Fuertes sobre la lectura



                                        No está mal

(Gloria Fuertes)


El perro entiende.

El cocodrilo llora.

La hiena ríe.

El loro habla.

El hombre entiende,

llora,

ríe,

habla

y además puede leer.

De todos los animales de la tierra

sólo el hombre puede leer

para dejar de ser animal.

¡No está mal!

La il·lustració és d'Alice Wellinger.

Bufa el vent de la tardor / Sopla el viento de otoño: poesía de José Hierro

       


Vientos de otoño (José Hierro)

Hemos visto, ¡alegría!, dar el viento
gloria final a las hojas doradas.
Arder, fundirse el monte en llamaradas
crepusculares, trágico y sangriento.
Gira, asciende, enloquece, pensamiento.
Hoy da el otoño suelta a sus manadas.
¿No sientes a lo lejos sus pisadas?
Pasan, dejando el campo amarillento.
Por esto, por sentirnos todavía
música y viento y hojas, ¡alegría!
Por el dolor que nos tiene cautivos,
por la sangre que mana de la herida
¡alegría en el nombre de la vida!
Somos alegres porque estamos vivos. 
La il·lustració és de Guilherme Marconi.
1. Feina sobre el poema:


1.1. Comenta'l cada quatre versos.
1.2. Relaciona el poema amb el moment actual.
1.3. Sintetitza en una frase el poema.
1.4. Té molts de punts i comes? Això creus que li dóna o li lleva moviment?


dimecres, 10 de novembre de 2010

Feina per avui dimecres 10 de novembre de 2010

    1. Feina sobre el poema de na Carolina Ibac:

                 1.1. Posa títol.

                 1.2. Escriu el número de versos, el número d'estrofes i si té rima consonant o assonant.

                 1.3. Comenta'l cada dos versos. Quin tema tracta? Resumeix el contingut amb una paraula.

                 1.4. Opinió personal sobre el poema i el seu contingut.

    2. Cerca informacíó sobre el feudalisme i associa-la amb el que hem estudiat a classe de ciències socials.

    3. Escriu quin és el teu plat de menjar preferit, el per què i com es fa.

Posa títol a n'aquest poema que no et deixarà indiferent...

Posa títol

El record em tortura.
Per a mi, ja no té sentit viure.
Un error que estic pagant car.
Una vida que se n’ha anat.
Tot per culpa meva.
Tot per no pensar-hi abans.
Cal sempre estar a l’alerta.
Per a mi, ja és massa tard.
Encara sento els seus gemecs.
Encara sento els seus crits de dolor.
I tinc encara tatuat al pensament
la seva mirada perduda, buida,
després del darrer batec.
“És morta.
Ja no hi ha res a fer.”
Algú d’a la vora em va dir.
I jo vaig embogir.
La desesperació és ara la meva forma de vida.
La consciència em tortura dia rere dia.
Les meves cames ja no fam camí
perquè ja no caminen.
No volen.
Ni poden.
Una moto.
Un salt de stop.
Un cotxe no vist.
I dues vides arrencades,
La d’ella i la meva.
Ella ara descansa sense vida.
La meva vida hauria de ser seva.

dilluns, 8 de novembre de 2010

Feina per avui dilluns 8 de novembre de 2010



                      1. Explica el poema sobre les castanyes que tens a l'entrada anterior.

                      2. T'agraden les castanyes? Torrades o sense torrar? Inventa't una recepta de cuina que es pugui acompanyar de castanyes.

                      3. Descriu la biblioteca.

Un cucurutxo de castanyes calentes amb papers de poesia. Bona Castanyada poètica!


Estem en plena tardor i el fred que comença a notar-se en porta a pensar en les castanyes torrades, calentetes. Que bones! Al blog hem anat penjant molt poemes i cançons de castanyes i una presentació de poemes sobre la Castanyada, però ara us volem presentar aquesta cançoneta, de Lola Casas, del seu llibre Anem de festa.

Bona Castanyada a tots i totes!

Castanyada 
-cançó per anar a collir castanyes-
(Lola Casas)

Anem al bosc
Qui vol venir?
Sortirem
de bon matí!

Collirem
moltes castanyes
de jaqueta punxeguda.
Compte!

No siguem descuidats
O els dits
ens deixaran
Macats!

Tornem del bosc.
Venim corrents.
Els cistells
ja són ben plens.
Ja som a casa.
Estem contents!

La il·lustració és d'Anabela Dias.

dijous, 4 de novembre de 2010

D’assignatura os, a lúdica i divertida, escrit d'en Joan Lladonet publicat al Diari de Balears


Aquí teniu un escrit molt interessant sobre els mètodes del professorat. Si s'aplicassin mètodes diferents dels tradicionals, la cosa aniria molt millor perquè l'alumnat estaria motivat i faria més feina, sens dubte- Avui en dia, amb les noves tecnologies a l'abast, no tenim excusa, ni el professorat, ni l'alumnat. Tothom a fer feina, i amb gust.

                        

D’assignatura os, a lúdica i divertida, escrit d'en Joan Lladonet publicat al Diari de Balears


Qui no recorda amb temor haver de sortir a la pissarra durant les classes de matemàtiques o esperar la nota d'un examen? Aquesta assignatura era o és la més temuda per l'alumnat. Un professor que explicava i omplia la pissarra de nombres, lletres i operacions en pocs minuts, que només era seguit per uns quants alumnes de la classe, era un fet habitual. Les famílies que podien pagaven un professor particular als seus infants. La dificultat de l'assignatura duia aparellada una major disciplina a la classe. És indubtable que la metodologia que s'utilitzava era equivocada.

Des que un infant s'aixeca cada matí fins que se'n va a dormir, el seu cap està farcit de nombres, hipòtesis, preses de decisions, càlculs, etc., com per exemple conèixer i entendre els horaris escolars, saber a quina hora ha de sortir de casa per arribar puntual a l'escola, quants dies falten per a l'aniversari o per arribar a la setmana blanca, quines possibilitats té de comprar el jersei que li agrada amb els seus estalvis, quants anys, mesos o dies té ell o altres familiars, marcar una ruta en un plànol, etc.

S'ha de fer possible que qualsevol alumne aprengui a desenvolupar-se dins la vida i no perdre el temps de la classe a fer innombrables comptes, com es feien amb els quaderns Rubio. Molts d'objectes que ens envolten (tassons, pilotes, tubs, llaunes de begudes, edificis, peces de trencaclosques, taulers de jocs, etc.) seran útils per entendre la geometria. El secret de l'aprenentatge de les matemàtiques és saber convertir-les en divertides i màgiques. Es pot aprendre utilitzant jocs numèrics i d'enginy, transformacions geomètriques i resolució d'enigmes mitjançant càlculs matemàtics. És indubtable que es pot utilitzar una metodologia lúdica per a les matemàtiques sense perdre ni un gram de rigor científic.

Feina per avui dijous 4 de novembre de 2010

                      


                    1. Penja els poemes sobre la poesia i sobre el pas del temps estacional al teu blog en diferents entrades i comenta'ls.

                    2. Explica en deu línies quin és el dia de la setmana que més t'agrada i per què.

                    3. Fes un resum del text sobre la motivació escolar, el comentes i n'exposes la teva opinió.

El pas del temps estacional convertit en versos...

El pas del temps estacional convertit en versos...

Poesia del jovent, tot jugant amb les estacions i el pas del temps


Jugant i jugant amb la poesia uns alumnes han escrit, col·lectivament, aquests poemes sobre les estacions que ens han enviat i volem compartir amb tots vosaltres. Felicitacions als poetes i a la seva professora. Una excel·lent manera d'endinsar-se en la nostra llengua tot jugant amb la poesia. Gràcies per enviar-nos els poemes i poder-los compartir.


La primavera

És primavera!!!



naixen molt pardalets i

plens de flors els arbres estan.

Esperem l'Arc de Sant Martí

després de les pluges noves,

És primavera!!!

Arriba la felicitat i la llum,

l'alegria i el nostre sol.







L'estiu

Visca l'estiu calorós,

amb platja, poal i banyador.

Gelats mengem

baix un sol abrasador.

Sandia, melons i bresquilles,

tomaques, encisams i bledes

naixen a l'horta i el campet

del meu iaio Vicentet.




Tardor

Ja ha arribat la tardor

amb el vent que bufa fresquet.

Agafarem bolets i castanyes

i els menjarem ben torrades.

Els arbres nus, sense fulles.

Veurem anar-se'n les oronetes.

Celebrem Halloween a l'escola

amb bruixes, carabasses i

demonis.



L'hivern

Ja ha arribat l'hivern,

i bufandes i botes ens posarem.

Agafarem els trineus

i per la neu es tirarem.

Quin fred a l'hivern!!!

Xocolata calenta i torrons

menjarem,

perque de festa ens anirem

i molts regals rebrem!!!


Les il·lustracions dels arbres que van canviant amb els pas de les estacions són de Jessica Doyle.

1. Explica el contingut de cada un d'aquests poemes.

dimecres, 3 de novembre de 2010

Feina per avui 3 de novembre de 2010

 

                   1.  Comenta el poema sobre el gat enfitat. De què va?Conta'm la història que narra. 

                            1.1. Anàlisi mètrica: Escriu el número d'estrofes i de versos que té el poema, i si és rima consonant o assonant.


                  2. Explica què vol dir la següent frase:

Aprendre a fer que el cor sempre es commogui pel fràgil gest de la bellesa de les paraules...

                  3. Inventa't una història on un moix sigui el protagonista. Recorda que aquesta història ha de tenir una INTRODUCCIÓ, un DESENVOLUPAMENT i una CONCLUSIÓ O DESENLLAÇ.


                 

 El gat enfitat i el remei poètic


Esteu enfitats? Heu devorat massa llibres? A la vostra panxa no li caben més paraules? Doncs... tenim el remei perfecte o al menys això pensem. Llegiu aquests poemeta i se us empassarà l'enfit. El xarop poètic sempre dona bon resultat.

El gato sin botas
de puro goloso
amaneció enfermo
de un mal doloroso.
La gata afligida
no duda el motivo
de alguna comida
o de un salto furtivo.
El gato asustado
confiesa su culpa
devoró confiado
cinco ratas juntas.
Melindrosa
es la melindrosa
de tal condición
que le dio un insulto
al ver un ratón.
Al estar cosiendo
en el pasadizo
con el aire el hilo
le dio un romadizo.
Al tomar un libro
se le cayó una hoja
le pegó en el pie
y la dejó coja.
Ella está en la cama
muy de gravedad
por haberse puesto
un botín helado.
Ella sigue enferma
de muchos días
por haberse puesto
la sortija fría.

 La il·lustració és de Laureline Lecossois.

dimarts, 2 de novembre de 2010

Feina per avui 2 de novembre de 2010

  
                 1. Feina sobre el poema del nostre projecte Sota el mateix estel:

                               1.1. Comenta el poema en general.

                               1.2. Comenta el poema vers per vers, el que diu.

                               1.3. Resumeix el poema amb una sola paraula.
                               1.4. Hi ha alguna personificació? Quina?
                       
                               1.5. Qui n'és el protagonista?

                               1.6. Després de tot això ja estàs preparat/-da per posar-li un títol.

             

               2. Explica el que has fet aquests tres dies de festa. Has participat de la celebració del Halloween? Creus que està bé que se celebri aquesta festa americana aquí? Per què? En què  consisteix? Saps què és la castanyada? Si no ho saps, cerca informació a internet i la penges al teu blog. 

               3. Explica la festa de  Tots Sants.

               4. Cerca per internet un poema que t'agradi, pot estar en la llengua que vulguis, el penges al teu blog, li afegeixes una imatge i el comentes de la manera més completa possible. Demostra el que estàs aprenent...

Posa títol: EL CAMÍ CAP A LA MADURESA


EL CAMÍ CAP A LA MADURESA

És la teva aposta.
El risc corre del teu compte.
És una cursa amb tu mateix.
Només ets tu qui decideix.
Et diran moltes coses.
Et donaran consells a voltes.
D’altres potser seran ordres.
Però al final…
Només tu decidiràs,
havent fet o no cas.
El teu camí en solitari comença.
La maduresa t’espera.
Es freguen les mans els problemes.
Mentre gira i gira la gran esfera.
I no defalleixis.
I no desesperis.
El camí és rocós
i molt dolorós.
Però per cada pedra, una experiència
I al final del trajecte, tot serà saviesa,
per una vida plena
Per a una mort eterna.

dijous, 28 d’octubre de 2010

El vent...

 

  1. Comenta el poema "Poesia del vent". Explica quins elements de la primavera hi veus reflectits.

 

Poesia del vent... bufant les fulles i els versos primaverals


Vent

Jo sé d'un gegant
que, bufa bufant,
els arbres esbranca;
i amb son cru xiulet
esclata en calfred
el blat de la tanca.

I al senzilló ocell
quan fa el vol més bell
el ploma a bufades...
A l'ametlerar
gisca en esfullar
flors que són besades.

La poesia segons Míriam Amengual

 1. Aquí tens el que pensa de la poesia una antiga alumna de 2n de PQPI. 

                 A/ Fes un resum de l'escrit.

                 B/Escriu les idees principals del text.

                 C/Escriu la teva opinió personal sobre el que diu na Míriam.

 

 

LA POESIA

Crec que els poetes, els músics i els pintors escriuen o pinten per diferents motius: Perquè no saben expressar-se d'una altra manera, per "hobby"o perquè els fa sentir millor. La veritat és que en el meu cas, per poder escriure un poema, necessitaria que em visitassin moltes muses.

El tema que m'agrada més per escriure un poema és el que parla sobre la vida mateixa. Et pots posar a pensar sobre el dia a dia i és més fàcil inspirar.te.

Però sola em costaria molt i no sé si em posaria a escriure, encara que mai no es pot dir "
D'aquesta aigua no en beuré", perquè fins fa poquet ni tan sols m'agradava llegir-ne.

A principi de curs la nostra tutora ens va posar com a feina escriure un poema i el vaig fer amb un poc de por, però una vegada el vaig tenir escrit, em vaig adonar que no tenia per què s
er un obstacle per a mi.

Crec que si hagués de tornar a escriure'n un de manera voluntària hauria de ser a un lloc tranquil per poder estar inspirada al màxim.

                              Míryam

dimarts, 26 d’octubre de 2010

El tabac

El tabac: Droga acceptada socialment?
De ben segur que hem vist més d'un cop el símbol que acompanya a aquesta introducció. Segur que també sabem quin és el seu significat. Malgrat que tothom sap el seu significat: prohibició de fumaralgunes persones tenen la capacitat de saltar-se la normativa, no respectant la senyalització i molestant, alhora que provoquen, a les persones que l'envolten. Moltes vegades hi ha un component psicològic que fa que alguns joves s'enfrontin a la normativa sistemàticament. Actualment no està permés fumar en llocs públics ni en el lloc de treball. Si el treball és a l'aire lliure sí està permés. És una mesura que no deixa contents als fumadors ni a locals públics petits com bars o restaurants. També s'ha obert una lluita entre les empreses tabaqueres i l'Estat baixant el preu del paquet de tabac i, per l'altre costat, apujant els impostos.
Si vols penjar aquest cartell en algun lloc perquè no es fumi, baixa`t la versió ampliada.
Comencem amb una notícia apareguda als mitjans escrits:
Els pares espanyols són els que més fumen en presència dels seus fills. Els experts reclamen un profund canvi d'hàbits en les llars i major presència de la prevenció en plans educatius R.A. 20 MINUTOS.
Espanya és el pais de la Unió Europea on més fumadors (un 52%), encenen el cigarret a casa en presència dels seus fills. Un 7% també fuma en el cotxe amb els seus fills a bord. Són dos de les dades en els quals ha incidit la Societat Espanyola de Neumologia i Cirurgia Toràcica en l'IV Curs Expert en Tabaquisme. El que es pretén és conscienciar de la necessitat de canviar els hàbits, per la salut dels menors i pel mal exemple que suposa en termes de prevenció i que la prevenció contra el tabaquisme s'inclogui en els programes educatius. Les dades procedeixen d'un informe del Eurobaròmetre de maig de 2007, que analitza els hàbits i actituds dels europeus davant el tabac. Espanya no queda en un bon lloc. És el país de la UE on més es fuma en la pròpia casa encara que s'estigui en companyia de no fumadors (un 85%) i el segon, després de Dinamarca, quan hi ha una dona embarassada en l'habitatge (42%). Sobre l'aplicació de la llei antitabac, hi ha un 38% de persones que no creuen que es respectin les prohibicions. A aquest respecte, el 83% està a favor que no es fumi en els llocs de treball i en els espais públics, un percentatge que descendeix fins al 68% quan es refereix als restaurants i al 59% quan es tracta de bars i pubs. Només el 19% dels fumadors espanyols ha intentat deixar-lo en l'últim any, quan, per exemple, a Gran Bretanya han tractat d'abandonar-lo gairebé la meitat dels fumadors. En el seu intent, els fumadors espanyols no recorren ni a ajuda mèdica (només ho va fer 12%) ni a substitutius de la nicotina (13%). A l'hora de tornar a fumar, a Espanya s'addueix la incapacitat d'aguantar les ganes (35%), la necessitat de fer quelcom amb les mans (28%) i el gust pel tabac (27%).
Info de: http://www.20minutos.es/data/edicionimpresa/barcelona/08/02/BARC_26_02_08.pdf
El tabac produeix dues menes de fum.
La combustió del cigarret desprèn fum que és nociu, perquè conté partìcules i substàncies perilloses per a la nostra salut, especialment aquells fumadors que s'empassen el fum. Una persona no fumadora en un ambient carregat de tabac absorveix grans quantitats de fum talment com si fumés. Estudis realitzats darrerement, afirmen que el fumador passiu pot desenvolupar les mateixes malalties associades al fumadors actius : el doble de possibilitats de patir càncer de pulmó.
En ambients familiars on es fuma, els fills presenten transtorns de nas, d'orella i de gola més sovint que en famílies no fumadores. Els caos d'infants asmàtics pot afavorir les crisis d'asma.
El tabac disminueix la capacitat pulmonar ( per molt que respirem passa menys quantitat d'oxígen a la sang), provoca malalties respiratòries, els fumadors es cansen més quan fan exercici, el fumador crònic té una tos típica permanent que no para ni de dia ni de nit, es refreden més freqüentment, agafen bronquitis i altres malalties respiratòries.
El tabac s'obté a partir de la planta "Nicotina Tabacum" en la que s'han trobat més de 4.500 components químics. La inhalació del fum conté gran quantitat de substàncies tòxiques: fenols, nicotina, anilines, monòxid de carboni, acroleïna, àcid cianhídric, nitrosamines, quitrans, amoníac (aquest s'hi afegeix per crear addicció ja que no és necessari en l'elaboració del cigarret).
EL CONSUM DE TABAC AUGMENTA EN DOTZE VEGADES LA POSSIBILITAT DE TENIR CÀNCER DE PULMÓ. El risc de tenir un infart de miocardi (les cèl.lules del cor es queden sense oxígen) es duplica en els fumadors. El tabac constitueix un factor de risc cardiovascular de primer ordre (enduriment artèries). Altres efectes són: càncer de laringe, de boca, d'esòfag, etc. Les úlceres gàstriques i duodenals. Disminució de la visió i els reflexos del conductor que fuma. Risc d'incendi quan es fuma al dormitori o quan es llença per la finestreta del cotxe.
Una contaminació ambiental que ens afecta a tots.Tots nosaltres estem exposats al fum del tabac en alguns llocs com aquests: a la feina, bars, restaurants, discoteques, a casa, al cotxe...
El dret a respirar un aire sense fum de tabac. Hi ha un dret dels qui no fumen a respirar aire sense fum de tabac que està recollit en una sèrie de lleis i drets i que els responsables dels espais d'ús públic, especialment si són llocs tancats, han de fer respectar. S'han de crear àrees per a fumadors clarament retolades i un espai sense fum. On treballin dones embarassades, on es manipulin aliments, i on el risc del tabac es combini amb el d'un contaminant industrial, han de ser zones sense fum de tabac. Què podem fer per no ser fumadors passius? Fent saber als nostres familiars, amics, companys...que el fum del tabac ens molesta. A casa, retirem els cendrers, situem senyals simpàtics de què allò no ens agrada. Obrir les finestres, millor que les portes perquè no s'escampi el fum. Utilitzar ambientadors, espelmes... antitabac. Demanar als fumadors que apaguin el cigarret o vagin a un lloc ventilat.
 
Després de tot això...per què fumem?
Es comença a fumar quasi com un joc o perquè els teus amics fumen i si dius que no, sembla com si fossis el rar de la colla. Després del primer cigarret, ve el segon, el tercer i així s'arriba a dependre del tabac. De vegades, el fet de fumar ens fa creure que així som més grans. En aquesta situació hem de tenir les idees clares ja que, des d'un punt de vista social, sembla tenir més avantatges si fumen que si no ho fem: la "colla" ens accepta més fàcilment. Segur que cal un esforç molt més gran per dir que no però val la pena intentar-ho.
Un ambient familiar on es fumi també crea hàbits negatius en els fills. L'hipotètic plaer que produeix fumar una cigarreta després del treball o en acabar de menjar, o aquelles imatges de les pel.lícules quan el protagonista encen una cigarreta després d'un fet important: nervis, por, treballar intensament... van donant missatges positius sobre el tabac. L'addicció a la nicotina, que és una droga, cada cop és més forta.
A l'addicció de la nicotina cal afegir l'addicció psicològica: si allò que fas a primera hora del matí és fumar, ho faràs cada dia a la mateixa hora.

Càncer de gola.
UNA ALTRA VISIÓ DELS EFECTES DEL FUM DEL CIGARRET SOBRE L'APARELL RESPIRATORI.
La pols, la pol·lució de l'aire i més concretament el fum del cigarret, irriten les parets de l'arbre bronquial. Després d'un llarg període de temps, la irritació augmenta a un punt tal, que el cos produeix moc en abundància per a tractar de calmar la irritació bronquial que condueix a la bronquitis o l'enfisema pulmonar.
Un dels productes químics més irritants presents en el fum del cigarret és la nicotina. Una vegada en l'interior dels conductes aeris, un dels seus efectes és paralitzar el moviment dels cil.lis (pestanyes vibràtils d'algunes cèl·lules de la mucosa que cobreixen els bronquis) i els fa incapaços per a arrossegar el moc cap a l'exterior. Això contribueix a l'augment de producció de moc. Una altra conseqüència possible de la llarga exposició als agents químics presents en el quitrà del fum del cigarret, és una malaltia molt seriosa anomenada càncer de pulmó. El càncer és una malaltia en la qual les cèl·lules comencen a duplicar-se, sense control, desplaçant a les cèl·lules normals. En el sistema respiratori aquest procés de creixement provoca el bloqueig dels conductes aeris. Si el càncer no és frenat, seguirà creixent fins tal punt, que dificultarà o arribarà a fer impossible l'entrada d'aire als alvèols, o arribarà en quantitat tan reduïda, que el resultat final serà la mort del pacient.
Ocasionalment el càncer es produeix perquè hi ha un defecte en una cèl·lula. No obstant això, el càncer de pulmó està provocat per l'exposició de la mucosa de l'arbre bronquial a certs agents químics (carcinógens). El fum del tabac conté molts productes que han estat identificats com causants de càncer, principalment un tipus d'hidrocarbur, el benzopiré, que es forma durant la combustió del tabac o del paper dels cigarrets.
El fum del cigarret conté també un nombre de gasos perillosos. Un d'aquests gasos, el monòxid de carboni (no confondre'l amb dióxid de carboni), té la possibilitat de passar a través de les parets dels alvèols a l'interior de la sang molt més fàcilment que l'oxigen. Per tant, la presència de monòxid de carboni impedirà que la sang tingui la seva taxa normal d'oxígen. En conseqüència serà necessari respirar més de pressa i el cor deurà treballar més fort perquè el cos rebi la quantitat normal d'oxigen que necessita (taquicàrdia). Això tensiona el cor, especialment si el pulmó de la persona està contínuament exposat al fum del cigarret.
Els no fumadors reclamen els seus drets perquè se'ls respecti els espais on no es pot fumar i es prohibeixi o es limiti les zones per a fumadors en llocs públics. La llei sobre la prevenció del tabaquisme va començar el gener de 2006 i , en general, prohibeix fumar en llocs públics. Per a més info sobre la llei:
Sincerament, creus que val la pena fumar?

ACTIVITATS:

 
                   1.Fer un comentari sobre el text que parla del tabac.

                   2. Contesta les preguntes següents referents al text anterior. Copia-la i l'aferres al teu blog.


                                   ENQUESTA SOBRE EL TABAC

                   1. Per què creus que el tabac és una droga acceptada legalment?

                   2. Creus que si els teus pares fumen són un bon exemple per a tu? Et pot perjudicar?

                   3. Els fumadors passius poden estar afectats pel tabac?

                   4. Escriu els efectes secundaris del tabac.