dijous, 24 de febrer de 2011

La industrialització

 

   1. Copia el resum que has fet sobre el tema de socials La industrialització.

   2. Cerca informació sobre la Revolució Industrial i penja-la al teu blog acompanyada d'imatges.

dimecres, 23 de febrer de 2011

Activitat final treball sobre el quadre La dona a la finestra de Dalí

                          
               1. Torna a penjar la imatge del quadre La dona a la finestra de Dalí al teu blog i també la història que vares escriure.

               2. Activitat final: Amb totes les eines que t'he donat ara arriba l'hora que, a partir de la història que tu mateix/a has creat, escriguis un poema. Ha de tenir quatre estrofes de tres o quatre versos cada una, com a mínim. Anima't, i  li podrem mostrar a na Carolina, estarà contenta. Pensa que ja tens la protagonista del poema i l'argument, ja és molt.

                     Procura emprar les següents figures retòriques: Personificació, metàfora, comparació... i empra un llenguatge més bell...

dilluns, 21 de febrer de 2011

Curtmetratge "Paseo" d'Arturo Ruiz

 Aquí teniu el curtmetratge Paseo d'Arturo Ruiz, proposat al blog de la biblioteca Damià Huguet, perquè faceu una feineta i reflexioneu sobre el que conta.


  1. Explica la història que conta.


  2. Cerca informació sobre la guerra civil, imatges, dates i fes un resum de tot el que va passar, les causes i les conseqüències que va tenir.

  3. Fes un comentari del poema de M. Benedetti. Cerca informació del seu autor, biografia i explica el contingut del poema cada quatre versos. Què hi té a veure amb el film? Argumenta totes les teves respostes.



 

Reivindicació de la paraula

Paseo és un curtmetratge d'Arturo Ruiz Serrano en homenatge a les víctimes de la Guerra Civil, on es reivindica el valor de la paraula poètica.





Corazón, coraza
(M. Benedetti)

Porque te tengo y no
porque te pienso
porque la noche está de ojos abiertos
porque la noche pasa y digo amor
porque has venido a recoger tu imagen
y eres mejor que todas tus imágenes
porque eres linda desde el pie hasta el alma
porque eres buena desde el alma a mí
porque te escondes dulce en el orgullo
pequeña y dulce
corazón coraza

porque eres mía
porque no eres mía
porque te miro y muero
y peor que muero
si no te miro amor
si no te miro
porque tú siempre existes dondequiera
pero existes mejor donde te quiero
porque tu boca es sangre
y tienes frío
tengo que amarte amor
tengo que amarte
aunque esta herida duela como dos
aunque te busque y no te encuentre
y aunque
la noche pase y yo te tenga
y no.

dijous, 17 de febrer de 2011

Posa títol

 1. Aquí teniu un nou poema de la nostra Carolina. Contundent, actual, realista, angoixant, desesperant, trist... Au, quin títol triau? Reflexionau... i no escrigueu el primer que se vos ocorri...

 2. Comenta el poema a la pàgina turquesa de na Carolina o al facebook: Tu ets la teva estrella.

 3. Cerca informació sobre l'atur actual. Estadístiques, problemàtica, crisi, etc... Després en fas en un comentari personal sobre la informació trobada.



Benestar fugit.
Era finit.
Caduc.
Llocs de feina destruïts.
Mercat laboral aturat.
Força de treball,
malbaratada,
abandonada,
rebutjada,
anul·lada.
(cara de circumstància)
Plena ocupació
-utòpic desig-
rere les cortines
d’un sol melic.
… i l’ham cridava la fam.
Però ara, resta emmudit.
L’agost ja està fet
i ara comença el fred.
Uns diuen que qui cerca troba.
Altres, que són faves comptades.
I mentrestant els pencaires
donen cada dia les gràcies,
per no ser un de nosaltres.
El treball era a l’antiguitat
un càstig pels malnats
Ara rebutgem la impunitat.
Castigueu-me ben fort!
Que sense càstig
no sóc més
que un mort…
… de fam,
… de sostre,
… de dignitat,
… de llibertat.

dimarts, 15 de febrer de 2011

 

            1. Tria els deu refranys amorosos que més t'agradin, els penges al teu blog cada un amb una imatge. Després inventa'n cinc.

 

 

Dites populars i refranys sobre l'amor i els enamorats

Com vols que et vulga, si el qui vull que en vulga no em vol com vull que em vulga

De l'amor se'n parla molt, fins i tot al nostre refranyer. Us fiquem una recopilació de dites populars i refranys que parlen de l'amor, del desamor, dels enamorats...

A casar ni a recules s’hi pot anar
A la ben casada, només el seu marit li agrada
A marit gelós, la dona maca
A qui diu no, no el casen
Abans el Déu era l'amor, avui és l'or
Abans que et cases, mira el que fas
Afortunat en el joc, dissortat en amors
Al cor de les persones, ningú no hi entra
Al que es casa per interés, li ixen los comptes al revés
Al mal de cor, no li vages amb disgustos ni pors
Allà on hi ha amor, no hi ha rancor
Amants i lladres, busquen foscors i racons
Amor comprat, dona'l per venut
Amor de boig, vós per altre i jo per vós
Amor de Carnestoltes, amors de revoltes
Amor de festes de carrer, el millor no val un dobler
Amor de lluny i fum d'estopa, tot és u
Amor fort dura fins a la mort
Amor gran venç totes les dificultats
Amor i senyoria, no volen companyia
Amor que aplega a l'oblit, amor que no ho ha sigut
Amor que s’emporta el vent, que et serveixi d’escarment
Amor sense patir, això no pot ser
Amor, amb amor es paga
Amor, tos i diners no es poden amagar molt de temps
Amoretes de gener, per sant Miquel bolquer
Amors i juraments se'ls endú el vent
Cada ase s'enamora del seu bram
Cada u està gelós de lo seu
Cal educar per amor i no per temor
Cap on el cor s'encamina el peu camina
Casar-se no es sols portar el ram
Cor apassionat no vol ser aconsellat
Cor sense amor, jardí sense flors
Costa molt poc d'enamorar i costa molt més de conservar
De mal d'amor, els metges no en curen
De sembrar i casar, consells no vulguis donar
De tant que et vull et trec un ull 
Dona bonica i marit gelós, mai no tenen repòs
El boig té judici i l'enamorat no té seny 
El cor no parla, però endevina
El llamp i l'amor cremen el cor
El primer casament: amor, el segon: companyia i el tercer: tonteria
El sentiment agut és mut
Els amors passen, els amics queden
Els primeres amors són els millors
Estimar i no ser estimat és com respondre i no ser preguntat
Festeig llarg, parent de la mort
Herència forta, casament en porta
Jurament d'enamorat, se'n riu d'ell el gos i el gat
L'amor el va pintar un cego
L'amor és com la lluna, si no augmenta minva
L'amor és el desig irresistible de ser irresistiblement desitjat
L'amor sempre té excusa
L'amor tot ho perdona, menys l'engany
Mal d'amor és mal de jove; recaiguda de vell hi deixa la pell  
Mans gelades, enamorades
Ni abril sense flors, ni joventut sense amors
Pensen els enamorats que tothom té els ulls tancats
Per l'home enamorat, no hi ha dona lletja
Per mal casar, val més a ca-seva estar
Quan em mires i et rius, senyal que em vols
Quan la fam entra pel portal, l'amor fuig per la finestra
Qui bé ama, tard oblida
Qui estima, defectes no mira
Qui té amor, no dorm
Renyeixen els amants, i s'estimen més que abans
Si vols que et vulguen, fes-te voler
Val més ser amat que temut

Podeu trobar més refranys a la web El refranyer, de José Gargallo Gregori.

La il·lustració és de Genie Espinosa

La importància de les coses i les coses importants

                                                                     A. Fes un resum del poema i explica'l cada quatre versos.
                                                  
                                                                     B. En quina persona està escrit, en primera o en tercera? Aquest fet fa que el poema sigui més subjectiu o més objectiu?

                                                                     C. Quin és el tema del poema?

                                                                     D. Analitza'l formalment com tu ja saps.

                                                                     E. Opinió personal.































Quatre coses

M'abelleixen quatre coses

-qui prou les sabrà lloar?-

El sol que bada les roses,

...l'aigua que les fa brotar,

la rosada que les mulla

i el vent que les esfulla

per no veure-les secar.

La fotografia és de Milena Galchina.

Jo hi sóc només si tu vols ser-hi... LLUIS LLACH


                 1. Aquí teniu un poema preciós del cantautor Lluis Llach. Cerca informació sobre el mateix, penja imatges d'ell i per introduir el poema i llavors: A. Fes un resum del poema i explica'l cada quatre versos.
                                                    
                                                                     B. En quina persona està escrit, en primera o en tercera? Aquest fet fa que el poema sigui més subjectiu o més objectiu?

                                                                     C. Quin és el tema del poema?

                                                                     D. Analitza'l formalment com tu ja saps.

                                                                     E. Opinió personal.


                                                         



Jo hi sóc només si tu vols ser-hi,
no tinc altra veritat,
ni enganys ni cap gran misteri,
si tu hi vas, també hi vaig.
No tinc país
sense tu,
tampoc tinc demà...
així doncs per sempre
mantinc el repte,
només si hi vas jo hi vaig.

Jo hi sóc si també vols ser-hi
tan sols per fer un camí junts,
pel goig de seguir petjades
que ens han dut molt lluny.
Pel plaer d'un demà que engresqui
perquè ens hi trobem a gust
refent l'art de viure
poder conviure
el somni d'un món més just.
Lluis Llach

dilluns, 14 de febrer de 2011


              1. Cerca informació sobre el mon estelar astronòmic, els estels, i després fes un resum amb les idees principals que hagis seleccionat.

Carta d'amor

          1. Escriu una carta d'amor a un ser estimat, ja sigui correspost o no correspost, familiar o de parella... Vint línees com a mínim. Com sempre, acompanya-la d'una imatge...

          2. Penja vuit imatges que expressin amor.

Feina per avui dilluns 14 de febrer de 2011


    1. Fes una entrada lliure, recorda que ha d'anar acompanyada d'una imatge.

    2. Fes una descripció metereològica del dia que fa avui.

dimecres, 9 de febrer de 2011

Treballam la poesia...


 COPIA I PENJA AL TEU BLOG EL POEMA AMB UNA IMATGE ADEQUADA I DESPRÉS FES LES ACTIVITATS SEGÜENTS:

  1. Resumeix aquest poema amb les teves pròpies paraules. 

  2. Qui és el protagonista? Què li passa? Com acaba?

  3. Explica el títol del poema. Creus que s'ha triat per alguna cosa en especial?

  4. Opinió personal del poema. T'ha agradat? Per què?

 Aquí teniu traduït el poema"Amor en la biblioteca" està inclós al llibre de Liliana Cinetto "20 poesías de amor y un cuento desesperado" (Buenos Aires, Editorial Atlántida, 2003).

Avui vos vull regalar un preciós poema d'amor traduït per a tots vosaltres. Un poema d'amor de Liliana Cinetto, Amor en la biblioteca. Són uns versos amb els que gaudireu molt. Conta una història molt bella. Uns versos d'amor que cavalquen per les ones de l'Antlàntic, d'una a l'altra banda, amb dues llengües que ens agermanen amb la poesia.



Amor en la biblioteca

Liliana Cinetto

(traducció M. Dolores Insa)

Conten que conten que hi havia

una vegada una princesa

que vivia en un estant

d’una vella biblioteca.

Sa casa era un conte de fades,

que quasi ningú no llegia,

estava entre un diccionari

i un llibre de poesia.

Solament alguns xiquets

n’acariciaven les pàgines

i visitaven de vegades

el seu palau de paraules.

Des de la torre més alta,

sospirava la princesa.

Llàgrimes de tinta negra

lletrejaven la seua tristesa.

És que ella estava avorrida

de viure la mateixa història

que de tant repetirse

es sabia de memòria:

una bruixa l’encisava

per envejar la seua bellesa

i el príncep la salvava

per a casar-se amb ella.

Conten que conten que un dia,

just a l’últim estant

algú trobà un altre llibre

que no havia vist abans.

En obrir-lo amb suavitat

de les seues fulles groguenques

va eixir un capità pirata

que estava en aquesta novel·la.

Aguaitada entre les pàgines

la princesa el mirava.

Ell dibuixà un somriure

tan sols per saludar-la.

I taral·lejà la cançó

que el mar li canta a la lluna

i li regalà un collar

fet d’algues i d’escuma.

Assegut sobre un rengló

el pirata, cada nit,

l’esperava en un cantó

del capítol catorze.

I la princesa muntava

una escala de síl·labes

per trobar-se el pirata

en l’última represa.

Així es quedaven tot plegats

fins que traspuntava el sol,

escoltant el murmuri tebi

del mar, en un caragol.

Conten que conten que al maig

els dos se n’anaren un dia

i deixaren en els seus llibres

moltes pàgines buides.

Els personatges del llibre

ofesos protestaven

“Les princeses dels contes

no se’n van amb els pirates”.

Però ells ja estaven lluny,

molt lluny, en alta mar

i escrivien una altra història

conjugant el verb estimar.

El pirata i la princesa

aferrada al seu braç d’acer

naveguen per set mar

en un vaixell de paper.

                                 La il·lustració és de Yuki Miyazaqky.

dilluns, 7 de febrer de 2011

Escrit sobre la felicitat...

  1. Llegeix aquest text que parla sobre la felicitat, fes-ne un resum al teu blog, l'acompanyes d'una imatge significativa i fas una conclusió amb el que penses sobre el que és per a tu la felicitat.

 

El camí cap a la felicitat, inabastable?


         Em fa il·lusió fer aquestra entrada ja que parlarà sobre un terme perseguit per cada persona que habita aquest món i l'objectiu final del fet d'existir. A més, en parlaré de manera totalment subjectiva. 
          
         Al llarg de les nostres vides anam perseguint aquest "fantasma" que anomenam felicitat. Reb aquest nom, no en un sentit pejoratiu, sinó perquè ningú no se l'ha trobat mai de cara, perquè la seva presència només hi és per a alguns i perquè apareix i desapareix sense explicació.


        Hi ha persones que malgasten les seves vides en una recerca constant i estèril de la felicitat com estat gairebé permanent, amb la il·lusió quimèrica que algun dia la trobaran. Però la felicitat és, normalment, una situació passatgera que desapareix a la mínima sense avisar. A més, moltes de vegades la felicitat és confosa amb l'eufòria, manifestació exagerada de joia, de satisfacció i d'alegria, que sol durar poquet i no sol ser del tot real. 

           Al llarg dels anys una de les preguntes recurrents que et sols  i te solen fer és: -Ets feliç? Aquesta pregunta sol ser difícil de respondre, la resposta més adequada tal vegada seria a través d'una interrogació retòrica: -Qui sap?  Però amb el pas del temps i, amb la maduració com a persones que això suposa, et vas adonant que la felicitat són aquells petits moments diaris i quotidianis que et donen tranquil·litat i et fan sentir bé. Aquesta felicitat s'ha de cercar perquè és difícil saber valorar les petites coses del dia a dia. 
           Evidentment, el que és felicitat per a uns, no ho és per a altres, i això fa que en el món hi hagi persones     felices i persones infelices de per vida. Una persona pot ser infeliç tota la seva vida a causa del seu caràcter o d'haver rebut una mala educació. Una persona inconformista, envejosa, capriciosa, venjativa, rencorosa, orgullosa, incapaç de valorar els petits detalls,  necessitada de viure experiències intenses, pot no arribar a trobar mai aquest bell camí. I dic camí perquè és el que primer s'ha de trobar, una vegada trobat, s'ha de saber seguir i valorar el que ens hi anam trobant, com aquell camí cap a Ítaca en el qual és més important aquest camí que no l'arribada a l'illa. 

         També  hi ha persones a qui la vida posa a prova, una vegada rera una altra, amb dificultats greus i això pot ser motiu d'infelicitat. Però pens que l'actitud d'aquesta persona i  la manera de viure les coses pot fer-la més feliç que no una altra a qui la vida li ho hagi posat tot molt fàcil. L'important no és el fet de viure una vida sense problemes ni dificultats, sinó la manera de viure aquests problemes i de superar els obstacles que vagin sorgint. I és bo estar preparat, perquè en sorgiran de problemes, i precisament aquests seran els responsables de fer-nos valorar els moments en que tot va bé.

        Què és per a mi la felicitat? La felicitat la puc trobar en el meu dia a dia perquè a mi el que més em fa feliç són les seves petites coses: Anar a fer un cafè amb un amic o amiga, el somriure del meu fill, compartir un bon àpat amb el meu marit, beure una copa de vi, passejar per un lloc tranquil, veure una estona la tele després de sopar, llegir un llibre interessant, escoltant un poc de música de la que m'agrada, anar a cercar el nin a l'escoleta, rebre abraçades de la meva família, una dutxa d'aigua calenteta, escoltar la gent, parlar amb la gent, cuidar els meus... La llista podria seguir de manera indefinida. Moltes d'aquestes coses les puc trobar diàriament i això ajuda a endolcir la meva existència i a fer-la més feliç.


         Evidentment, aquesta felicitat del dia a dia no és el mateix que la felicitat que sentim quan ens passen coses fora de mida com tenir un fill, treure una carrera, aprovar unes oposicions, muntar el teu propi negoci i que funcioni, partir de viatge, guanyar algun premi... Però, precisament, serà més feliç aquella persona que no necessiti d'aquestes grans coses, o d'altres, per sentir-s'hi. S'ha de saber trobar un equilibri i  aspirar a n'aquelles coses que podem arribar a aconseguir.

          Finalment podria dir que per ser feliços...

La persona que es considera feliç sap que la desgràcia és una possibilitat, mentre que la felicitat és una elecció. Si apostem perquè en la nostra vida hi siguin presents el màxim de moments feliços possibles, ens anirà bé:

Acceptar-nos com som i confiar en nosaltres mateixos.

  • Una actitud positiva davant la vida.
  • Habilitats socials i de comunicació.
  • Afrontar amb realisme i bona actitud cada situació en què ens trobem.
  • Expressar i viure els nostres sentiments i les emocions.
  • Consciència de viure i gaudir de cada instant.
  • Ganes dejugar, riure, descobrir i transgredir alguns límits del que és convencional.
  • Alegrar-nos amb el que tenim i entusiasmar-nos en projectes nous.
  • Estar orgullosos de nosaltres i del que hem estat capaços d'aconseguir.
  • Cuidar-nos, valorar-nos i apassionar-nos amb l'aventura de viure.
                 
           Au idò, a ser feliços!
                                                                        Antònia Lladonet

La dona a la finestra. Seguim amb la feina...

                             

             SEGUIMENT DE LA FEINA "LA DONA A LA FINESTRA" DE DALÍ.

         1. Una vegada has creat el personatge, el coneixes a la perfecció i te l'has fet teu. Una vegada has escrit la història de la seva vida i el que fa en el moment de guaitar per la finestra... Ara te toca escriure els seus pensaments mentre mira per la finestra, per exemple: -Quines ganes de veure'l arribar, estic trista perquè em sent sola, etc... 10 línies com a mínim i tot el primera persona del singular.

                            

Feina per avui dilluns 7 de gener de 2011

   1. Resumeix la història que vares crear a partir del quadre de la dona a la finestra. Fes una esquema de la història i de la seva protagonista.

  2. Comenta el següent poema de la nostra Carolina i posa títol:


Posa títol

Llibertat condemnada.
Esclavitud camuflada.
Foscor sota el sol.
Llum apagada.
Son.
I dorms.
Tot sol.
Somnies.
Imagines
.
.
.
En un nou món,
En una nova via,
En allò que ens farà lliures,
Que fondrà les nostres cadenes,
Que tallarà els nostres lligams,
les nostres camises de força.
S’ho endurà l’escombra
del vent de ponent,
del vent de llevant,
del remolí dels sentits,
recargolats pels nostres dits.
I units pel cor serem.
Deixant enrere la guerra.
Deixant enrere el temps.
Deixant enrere l’espera.
Alçarem el vol sobre l’esfera
Neutralitzant la gravidesa
Jugant a ser titelles
Sense fils,
Sense fi.
Sent per fi lliures.

dimecres, 2 de febrer de 2011

Crea una història...

                    1. Observa aquest quadre atentament "La dona a la finestra" de Dalí.


1.A. Crea un personatge: 

Qui és aquesta dona? Què nom?
      És casada, separada, vídua, soltera? Té fills? És una dona sana?
És la senyora de la casa? Una criada? L'amant?
Què fa? Descansa de la neteja? Espera l'estimat? Pensa?
Quin caràcter creus que té? És feliç, està trista?
...

1. B. Escriu una història amb la protagonista creada. A la història ha d'aparèixer el moment en què està a la finestra.  Mínim 25 línees.
L'ACTIVITAT CONTINUARÀ...



          

dimarts, 1 de febrer de 2011

Quin fred fa! Com diu la poesia: Hoy hace mucho frio



Hoy hace mucho frío 
(Henry Parland)
Hoy hace mucho frío.
El aliento de los anuncios de los cines
pincha como agujas de hielo.
Las sombras de los cables eléctricos
quieren cortarme el cuello.
El aire se ha encogido tiritando
detrás de la esquina más próxima.

Il·lustració d'Ana Ayala.