Poemas desde el faro..

Vos vull recomanar que li doneu una llarga mirada al blog del poeta Aurelio González Ovies, Poemas desde el faro. Són pessics de poesia que ens poden ajudar a despertar la nostra pròpia creativitat.

El lenguaje es mágico,
cógele los trucos
y podrás cambiar
las leyes del mundo.

La poesia és com un far que ens enlluerna dia a dia pel gran mar de la quotidianeitat, que ens ajuda a obrir-se camí.

Manual de instrucciones

(Aurelio González Ovies)

Se necesita poco

para poeta:

un lapicero blando

y una libreta.

Para ser pensador

muy poca cosa:

corazón y cabeza

más que de sobra.

Para ser entusiasta

se necesita

poner agua a soñar

en la mesita.

Para ser matemático

debes fijarte:

pequeño más pequeño

suman grande.

También podrás hacerte

feliz y obrero,

y construir muy alto

tu propio reino.

La primera il·lustració és de Vladstudio i la segona de Francisco Pimiango.

Feina per avui dilluns 11 de setembre de 2010

                                              

                   1. Penja el segon poema de na Carolina Ibac, posa-li títol i comenta'l a la pàgina Tu ets la teva estrella" i al teu blog.

                   2. Comenta el poema del blog "Poesía desde el faro.

Posa títol... Segon poema del projecte "Sota el mateix estel"

L'ampolla és buida

El sòl és molt fred.
L’asfalt està estès.
Sense sortida, el carrer.
De cartró, la meva pell.
Caminen frenètics rius de gent.
I la meva calma retardada
és la solitud del present.

Fa olor a fems
la metròpolis candent.
L’ampolla és buida a terra.
Ja no és cap consol de penes.
Sense cap calor a les venes,
ensumo tristor d’incomprensió.

I s’atura el meu temps,
mentre les passes alienes
no són més que pressa al vent,
que quasi em trepitgen,
que ni em miren,
que m’obliden,
abans de retenir-me,
en el pensament.
Sóc una vergonya per ells.
I elles em temen.
I tremolen, també.

Rodo mons,
als suburbis del perill.
En casetes del diner
m’esguardo de la pluja,
fins que em tornen a fer fora.
I el meu cansament em plora,
per no poder tenir un espai,
que em deixi per fi descansar,
que em pertanyi indefinidament.
Només tinc una casa imaginària
I les meves coses marejades,
dins un carro dels grans magatzems,
amb una roda que no va bé.

El món és aquesta roda.

Carolina Ibac

Feina per avui 5 d'octubre de 2010

           1. A. Penja al teu blog el poema sobre "El barquito de papel" amb una imatge adient i n'expliques el contingut. B. Després escrius tres noms, tres adjectius i tres verbs que hi apareguin.

           2. A. Penja al teu blog el poema "Cada dia té una fragància" amb una imatge adient i n'expliques el contingut, què en diu de cada dia de la setmana?. B. Ara explica quina olor fan els dies de la setmana per a tu...

           3. Fes un escrit sobre la professió que t'agradaria exercir i si saps el camí que has de seguir per arribar-hi. Sempre has d'explicar el per què de tot el que diguis.

La tardor i els poemes...

Aquí teniu tot un seguit de poemes sobre la tardor, ara que tot just ha començat, no hi ha millor manera de parlar-ne...

 

 

Tardor

(Jordi Pinyol i Mercadé)

Bufa el vent

despullant els arbres

Una catifa de fulles seques

ens recorda que ha arribat

Canvien els colors

Canvien els sons

Canvia la claror

Tot d'una

ens adonem

que és temps de tardor

*

Tardor

(Núria)

Espirals de fulles

grogues

vermelles

lluents.

Giren perdudes

encalçant-se

abraçant-se,

lliscant

pel pendent.

*

Tardor

(Assumpta)

La tardor a la ciutat

representa en miniatura

un troçet de la natura

però és tardor de veritat!

*

Mantells de foc

(Alba Panisello)

Us esperava feia hores

sense cap pressa ni neguit,

sabent que no fallaríeu

al vostre encontre complit.

Ara cobriu camps i boscos

amb el vostre color enrogit.

Aquest versos tardorencs estan copiats del llibre Versos de tardor, un llibre digital (que podem trobar a Issuu) editat  per Petròpolis, a cura de JM Tibau, que us recomanem li doneu una llegida. Este llibre recull les obres presentades a un concurs en línia realitzat al bloc Tens un racó dalt del món i el bloc Els 5 sentits, en què els participants havien de crear un poema inspirat en la tardor, dins de les activitats de la Tardor Literària de Tarragona. És curiós com quasi tots els poemes fan referència a la caiguda de les fulles, deixant de banda altres elements propis de la tardor.

La il·lustració és d'Hedeke

Paraules d'amor que naveguen per tot arreu...

Deixem el mes de setembre navegant damunt d'un vaixell de paper, solcant els dies i els mesos, amb l'escuma de les ones de la poesia. Paraules d'amor que naveguen per tot arreu.

Barquito de papel

(Edith Mabel Russo)

Este barco lo plegué con fino papel de seda.

Andará por el arroyo del cordón de mi vereda.

Lleva en su carga un poema, un caramelo, una flor.

Los dejará silencioso en la casa de mi amor.

Cuando ella lo descubra lo secará con un beso,

con un “te quiero” bordado lo mandará de regreso.

Yo lo veré aparecer.

Mis manos serán el puerto,

los sueños haciendo ronda y mi corazón abierto.

Si lo ves, no lo detengas,

un barquito enamorado,

tiene permiso especial

para andar por cualquier lado.

La il·lustració és d'Alejandra Karageorgiu.

Poema "Tot arriba" de Carolina Ibac

                1. Comenta el següent poema de na Carolina Ibac del projecte "Tu ets la teva estrella" de l'any passat. De què creus que parla? Quines paraules no coneixes? T'hi sents identificat? Justifica les teves respostes.

                                                     Tot arriba

Tot és fosc.

Tot és costa amunt.

Tot costa un munt.

Tot és fos.

Tot va ben tort.

Tot és quasi mort.

Tot esdevé poc.

Tot va sense sort.

Tot i així, sempre hi ha esperança.

El camí és molt llarg , és el nostre bagatge.

Fins que no arriba la mort, res no s’acaba.

Lluitarem fins al final, mentre hi hagi aire.

La foscor ens envolta de vegades.

Mai apaga la llum que roman amb nosaltres.

Sobreviure és la nostra fita establerta.

I sempre se’ns encén la bombeta,

quan pensem que no hi ha solució,

apareix una drecera,

apareix una nova raó.

No desesperem,

Pensem, pensem,

Rumiem, rumiem,

Ideem, ideem,

Innovem, innovem,

Imaginem, imaginem,

Hi arribarem!

Sens dubte,

serem el què volem ser!

Mentre podem somniar

L’esperança serà ben viva

Un món millor és possible

Només cal anar tots de la mà.

Espera sempre,

Esperança meva,

Esperança teva.

Carolina Ibac