dimecres, 20 d’octubre del 2010

Esclerosis Múltipe per Mónica Prieto, una vivència personal.



    Fa tretze anys quan la meva germana petita va néixer, la meva mare no va començar a estar bé. Havia d'estar de baixa a la feina, perquè va tenir una ciàtica que no la deixava ni caminar, havia d'estar sempre dins el llit, l'havíem de vestir, donar el menjar a la boca, dutxar-la., va ser un poc dur. Al cap de dos anys li varen dir que tenia un "LUPUS", però ella no s'ho creia, deia que això no era veritat.

    Va seguir anant de metges, es va voler canviar d'hospital de Sant Joan de Déu a Son Dureta i quan feia uns 10/11 mesos que la doctora  la dúia li havia diagnosticat que tenia "ESCLEROSIS MÚLTIPLE SECUNDÀRIA DEGENERATIVA". 

    Quan va arribar a casa dels padrins, ella estava molt contenta, perquè ja sabia el que tenia. I, el primer de tot, abans de saber-ho la meva germana i jo, que va fer va ser informar-se i cridar a l'associació.

     Al principi de ser diagnosticada el medicament que s'havia de posar era "betaferon" que s'ho havia de posar amb injeccions, però a ella no li feia res. Fa dos anys més o manco, que li posen cortisona cada dos mesos, i ha millorat.





    L'Esclerosi Múltiple és una malaltia del sistema nerviós central és a dir, dels nervis que formen el cervell i la medul la espinal. Les seves causes són desconegudes i encara no es pot prevenir ni curar. No obstant, no és mortal i s'estan aconseguint grans progressos en el seu tractament i en la identificació dels mecanismes que hi ha implícits en el seu desenvolupament.    Es diu esclerosi (del grec σκλήρωσις) i el significat bàsic seria enduriment, perquè com a resultat de la malaltia es forma un teixit endurit i semblant a una cicatriu en certes àrees del cervell i de la medul la espinal. Es diu múltiple perquè són diverses les àrees del cervell i de la medul la espinal que poden estar afectades.

   L'equip assistencial, que treballa des de la interdisciplinarietat, el conformen especialistes en rehabilitació neurològica de diferents disciplines: fisioteràpia, psicologia, neuropsicologia, treball social, logopèdia, medicina rehabilitadora i teràpia ocupacional.
    Col.laboren alhora en projectes de sensibilització, formació i investigació amb entitats internacionals (projectes finançats per la Unió Europea), nacionals (sobretot amb la Federació Espanyola per a la Lluita contra l'EM) i autonòmiques (Universitat de les Illes Balears, Institut Mallorquí d 'Afers Socials, Fundació Kovaks, Fundació IBIT, UNAC).
    La seva web: www.abdem.esTroba'ns al Facebook: http://www.facebook.com/abdem

8 comentaris:

  1. M'ha agradat molt que ens hagis contat aquesta història. Segur que t'ha fet més forta i segur que valores coses que altres al·lots i al·lotes de la teva edat no valoren. Ànims, tot és possible. Besades

    ResponElimina
  2. És el que diu n'Antonia, aixó t'ha fet més forta i tú ho saps mes que nigú.Qué ets valeixes per si mateixa moniqueta.
    hahahaha
    muackS!

    ResponElimina
  3. Me gusta, me gusta.. sigue luchando por todo!

    ResponElimina
  4. Monicaa!! :) M'ha agradat molt tot el que has dit. Esper que tot te vagi molt bé i ser forta que t'ho mareixes!:) Ànims tot vos surtira bé..Un besiin!

    ResponElimina
  5. Ufffffffff que valenta ets, molt bé pel teu escrit, i salut i força.

    ResponElimina
  6. Ets una al·lota valenta. Seràs una dona forta en la vida. Una part de la vida consisteix e vèncer el patiment i el sofriment. Segur que d'això en pots donar unes quantes lliçons a la gent que t'enrevolta. Ànim i endavant.

    ResponElimina
  7. Hola Mónica et felicito pel teu treball-relat. T'has enfortit amb molta tendresa. Desitjo el millor per la teva mare.

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  8. Gràcies per tots els vostres comentaris, s'agraeixen!

    ResponElimina