dilluns, 18 d’octubre de 2010

Seguim amb "El petit príncep"

ACTIVITATS: 1.Tria les tres frases que més t'agradin del "Petit príncep" i les expliques amb exemples i imatges. 
                       2.  Escriu la teva pròpia frase, sobre algun aspecte de la vida, que consideris molt important.
                       3. Explica què volen dir les frases següents:
           
                      -La gent té estrelles que no són iguals.
                                 -Bec per oblidar que tenc vergonya de beure.
                                 -Els vanitosos només senten les alabances.  
 El petit príncep és un d'aquests llibres que vehiculen valors eterns i, de boca en boca, i de boca a orella, aconsegueixen traspassar les barreres de les llengües i esdevenen universals. La clau poden ser els valors que transmet com l'amistat i la solidaritat, l'autoajuda, la ciència ficció en versió amable, les frases convertides en aforismes... El millor seria demanar-ho als nins i a les nines que és a qui va dirigit, ho diu a la dedicatòria inicial.

   Un aviador francès va decidir escriure una història amb gran contingut filosòfic. Antoine de Saint-Exupéry, que així es deia aquest aviador, va concebre una de les històries més emotives del panorama literari. És per això que, des dels Moments de tendresa, vos vull oferir les frases més emblemàtiques d'aquest llibre, que no podran mai suplir-ne la lectura, clar:

                          FRASES MÉS EMBLEMÀTIQUES AMB UN SIGNIFICAT PROFUND

· Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n'hi ha poques que se'n recordin).

· [Les persones grans] Sempre necessiten explicacions.

· Quan el misteri és massa impressionant no t'atreveixes a desobeir.

· Això és la caixa. El be que vols és a dins.

· Recte endavant no es pot anar gaire lluny.

· A les persones grans els agraden les xifres.

· Els nens han de ser molt indulgents amb les persones grans.

· És trist oblidar un amic.

· És tan misteriós el país de les llàgrimes!

· No se sap mai!

· Bé, he de suportar dues o tres erugues si vull conèixer les papallones.

· No sabia que pels reis el món és molt senzill. Tots els homes són súbdits.

· Era un monarca absolut. Però, com que era molt bo, donava ordres raonables.

· A cadascú se li ha d'exigir el que cadascú pot oferir.

· És molt més difícil jutjar-se a un mateix que jutjar els altres.

· Les persones grans són molt estranyes.

· Perquè, pels vanitosos, els altres homes són admiradors.

· Els vanitosos només senten les alabances.

· Bec per oblidar que tinc vergonya de beure.

· La consigna és la consigna.

· Però [el fanaler] és l'únic que no em sembla ridícul. Potser és perquè no es cuida només d'ell mateix.

· Em pregunto si les estrelles estan il·luminades perquè cadascú algun dia pugui trobar la seva.

· Entre els homes també t'hi trobes sol.

· Els homes no tenen imaginació. Repeteixen el que els dius...

· Només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls.

· És el temps que has perdut amb la rosa, que la fa tan important.

· No s'està mai content allà on s'és.

· Els nens són els únics que saben què busquen.

· És bo haver tingut un amic, encara que un s'hagi de morir.

· El que fa bonic el desert és que en algun lloc amaga un pou...

· Quan un es posa vermell, vol dir que "sí", oi?

· La gent té estrelles que no són iguals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada